Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 7 de maig de 2017

Sr.Rajoy, ni fe, ni esperança, ni caritat.



Sóc molt conscient que no s’ha de barrejar religió i política, però també ho sóc que el subjecte de religió i política és l’ésser humà. És obvi que són virtuts teologals que fan referència a la relació amb Déu, però també és obvi que aquestes virtuts només les pot practicar la persona humana. I des de la humanitat, que la religió m’ensenya, que té transcendència divina, aquestes tres virtuts també les hem de practicar amb qui és imatge de Déu i d’una manera especial imatge de Dèu amb poder humà. I vos, Sr. Rajoy sou un ésser humà amb imatge de Déu, imatge per ser persona. Però amb un incís molt important, aquesta imatge l’heu de dignificar fent-la veritat. La vostra manera de governar se’n fa ressó, perquè governeu dogmàticament com si vos tinguèssiu la veritat. I no la teniu perquè l’aneu a buscar a fora. Necessiteu la llei per recolzar el poder, quan l’hauria de fer brillar la vostra personalitat. Si governèssiu en base a la vostra credibilitat, per la qual fòreu votat, els ciutadans tindrien fe en vos, creurien en la veritat de les vostres decissions i serieu objectiu de la caritat, la gent us respecteria que és una manera d’estimar. Però dissortadament el poder terrenal que teniu no és projecció transcendent i molt menys fruits d’una imatge divina. Però, malauradament no és divina perquè tampoc és sinceramenr humana. No projecteu aquella sensació que sou una persona amb autoritat. La religió a la vostra política li fa nosa encara que subtilment el vostre govern condecori la Verge. Sr. Rajoy, personalment no tinc fe en vos i  no la hi tinc per què me l’heu fet perdre. La fe religiosament és una font de coneixement que es fa més patent i ferma a mesura que aquella persona dipositària de la mateixa ho demostra de paraula i de fet. I les vostres paraules no les confirmen massa sovint els fets. Per exemple en una visita a Catalunya  vàreu prometre 4.200 milions d’euros quan en el presupost només se n’hi han assignat 1149,58, uns 30 milions menys que en els presupostos de l’any 2.016. Quan les paraules se les emporta el vent, també el vent se n’emporta la credibilitat de qui les pronuncia. Però dissortadamanet també és perd l’esperança de millora i amb aquestes mancances la caritat no pot acceptar la seva persona representant d’un poder. La caritat, un cristià no us negarà, no pels vostres mèrits sinò perquè l’evangeli li ensenya que també s’han d’estimar els enemics perquè són persones. Però si com diu una dita catalana “girem el mitjó”, ens adonem que aquestes tres qualitats teològiques, que també són humanes, no figuren, de fet, en el vostre programa polític. No creieu en les persones perquè no teniu cura de les necessitats bàsiques de tots els vostres súbdits, que per més inri, els hi dieu que són sobirans, i no escolteu la seva veu. Quants depenents d’ajuda sanitària han mort sense rebre l’assistència promesa? Aquest fet és tot el contrari de la fe en les persones, de l’esperança de donar-els’hi raons per viure en dignitat i de la caritat perquè se les abandona a la llei del més fort i de l’atzar. La riquesa d’un estat no està en els bens materials i diners sinò en les persones amb qualitat de vida i que puguin tenir fe, esperança i caritat en els seus governants. Per què si hi tenen fe, no els hi recaran els esforços, no perderan l’esperança en la bondat dels mateixos i practicaran la caritat essents solidaris. Sr. Rajoy, la fe, l’esperança i la caritat, no són només virtuts religioses que no han de tenir incidència en la política, són també virtuts humanes que fan de la política un model de convivència en pau. I en l’actualitat la convivència en pau d’Espanya només signific que no està en guerra de les armes, no una convivència basada en la veritat i la justícia. La religió, Sr. Rajoy, no és enemiga de la política, és una germana en la seva base humana indispensable, perquè és tot el contrari de la corrupció, doctrinalment. No és cap secret que els corruptors d’ambdues, política i religió, només són persones egoïestes i injustes, que actúen com déus en el poder sense ser-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada