Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 25 de maig de 2017

Un Gran Concili per a la humanitat

No és cap secret que la humanitat està manipulada per un desgavell polític que desemboca a la criminalitat. Per què no és altra la imatge que dóna la societat d’avui amb la mort criminal de cada dia. Unes morts causades per creences fins i tot religioses que ignoren el dret a la vida com a dret fonamental invocant el nom de Déu i altres causades pel tot si val per fer diners justificant l’eliminació del contrari. L’ésser humà desprès de milions anys d’història s’ha convertit en moneda de canvi per negocis polítics, econòmics i religiosos. Dissortadament ni l’avenç històric de la democràcia s’observa amb capacitat real pèr solucionar el problema. El crim ha assolit carta de convivència. I dissortadament les solucions no es preveuen ni a curt, ni a llarg termini, escoltant massa sovint alló de qué hi puc fer jo. I és precisament el punt més important que consisteix en ser persona íntegra. Una ullada al món ens demostra que l’objectiu ésmolt ambiciós i cal començar per entendre que significa ser persona íntegra. La primera condició rau en el fet que cada persona sense distinció gaudeixi dels bens mínims indispensables per a ña supervivencia. I arribat a aquest punt, de qui és la responsabilitat? La humanitat està estructurada en diferents models de convivència formant comunitats d’acord amb condicionants que aconsellen la seva formació. En aquesta tasca és indispensable un coneixement en profunditat del ser humà. Ése ll el model a seguir. L’ésser humà és un tot global que amb la seva configuració és un exemple comhan de funcionar els diferents òrgans socials. I és precisament el respecte que es mereixen tot els òrgans per gaudir d’una bona salut, la forma com han d’actuar els difernts òrgans socials per a una convivència en pau. La meva filosofia social per a una convivència en pau és basa en dos pilars per a m i insustituibles, la política i la religió. La política és la responsable del bon funcionament de tots els òrgans integradors del ser humà i la religió, la de tot alló indipensable perquè l’ésser humà esdevingui transcendent amb projecció d’infinit. Dissortadament en la realitat actual la relació entre els dos pilars és gairebé inexistent d’una man era especial en aquelles relacions d’espiritualitat, ja sigui humana, ja sigui transcendent. I encara pitjor, perquè les relacions entre les diferents religions con conflueixen en un futur feliç, dissentint massa sovint de la seva funció a la terra. És incomprensible per a mi que existeixen religions que defensin la mort com un dret i amb aquest dret s’assessini. Davant d’un mapa mundial desequilibrat considero que és urgent una taula rodona entre totes les religions del món. De la mateixa manera que políticament existeixen unes nacions unides pensó que hauria d’existir unes religions unides. La humanitat és una, i els ciutadans es deuen a aquesta humanitat global i és contra natura actuar contradictòriament en el tema religiós i polític. Sincerament, crec que la urgència més evident rau en el fet d’un treball harmonitzador entre totes les religions, perquè totes hi tenen molt a aportar i la humanitat molt a perdre. Una consideració amb total independencia de la política que no vol dir enfrontament. Si la religió posa ordre en les passions humanes, que són transcendents, s’assolirà un pas endavant molt positiu perquè s’aprendrà una lliçó molt important que per avançar cal aprendre dels errors per corregir-se i la sanció no ha d’inhabilitar la persona fins condemanr-la a mort, com sembla ser norma política. El perdó és un factor religiós de progrès, no de retrocès. La mort d’un criminal no és la solución, és una persona i es pot recuperar. La religió ha de treballar per una filosofia humana del criminal, que ha de pagar pel mal fet, i demostrar que s’ha integrat fent el bé. Sincerament, crec que totes les religions están en deute amb la humanitat per la seva incapacitat de seure i parlar en una mateixa taula. És veritat que hi ha moviments, però són pocs. I per aixó una part molt considerable de la humanitat ha perdut la fe en la religió. El tema és molt profund.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada