Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 5 de juny de 2017

La manipulació de la mort un greuge antinatura

Quan l’arribada del segle XXI obria la porta de l’esperança a una convivència universal més justa, humana i solidària, la presència de la mort assoleix un protagonisme gairebé llei com a moneda de canvi. La mort en mans dels enemics de la humanitat. Però, què és la mort? Senzillament, la germana de la vida, les conpanyes de l’existència dels éssers vius. Són dues portes, la vida, la de l’entrada a l’existència i la mort, la de la sortida. De moment, parem esment que la vida i la mort són el paréntesi en el que es  mou l’existència. L’una i l’altre haurien de ser garantia de dignitat, qualitat definidora de l’ésser racional. La metàfora bíblica  del paradís d’entrada per assolir el paradís de sortida es mou en una etapa temporal i efímera en la que la solidaritat no es veu corresposta per la llibertat. I des d’els inicis de la història la mort ha esdevingut factor desequilibrant. Amb milions d’anys de vida no s’ha après encara que la mort no és enemiga de l’existència sinò amiga que dóna la mà a la vida. I en aquest procès, és preocupant el paper de la humanitat que s’autodestrueix bipolaritzant la humanitat en bona i dolenta. I comença la manipulació histórica que milions després encara actua. I alló que és francament esfereïdor rau en el fet de l’existència de religions que defensen que s’ha de matar els contraris de la teva , que com a consequència va més enllà, i el fet de ser diferent ja és digne de condemna a mort. I aquesta és una veritat existent a ple segle XXI, convertida en filosofia i justícia.
No mereix cap consideració el fet de ser persona lliure que es pot equivocar i que gaudeix d’instruments per esmenar-se.  Dissortadament aquesta filosofia no la defensen i practiquen només aquells que maten en nom de Déu, sinò aquells que només tenen per argument convincent la força de les armes. Per uns i altres matar  és indispensable, fonamentats ambdós conceptes en la llei, divina o humana amb suport absolut o dogmàtic.
Un plantejament instrumentalitzador de la mort sense merèixer cap consideració el dret a la vida, que és el primer dret de les persones. La mort no és enemiga de la humanitat és companya de la vida, que recorda contínuament el deure de tenir cura integral de la persona per quan arribi l’hora de tancar el parèntesi de l’existència amb el goig i lam il·lusió d’haver conquerit la transcendència. El cristianisme l’anomena resurrecció, l’hinduisme, nirvana, i altres, alguns ateus i agnòstics, alliberament. Ningú té dret a torpedinar el procès temporal de l’existència humana. Una vida digna i una mort digna sublimen l’existència, per a uns la divinitzen, per a altres, l’eternitzen i per alguns l’alliberen. No en tinc capa dubte, a la humanitat del segle XXI encara li manca la verdadera filosofia i pedagogia de l’existència. És veritat que la dignitat està en la imatge de la persona. La llógica ens diu que el treball, que encara manca fer, rau en la urgència d’ aconseguir la universalitat d’una humanitat digna. La vida i la mort són els millors pedagogs. Cal saber escoltar i entendre les seves ensenyances.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada