Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 15 de juny de 2017

La moció de censura i el sentit d’independència

Independentment del resultat final de la moció de censura que simula una victòria del censurat, em va demostrar una política espanyola desorientada i manipulada amb intencionalitats no massa clares per definir quin ha de ser vel model polític d’Espanya. De totes maneres, penso humilment, que ha complert un objectiu molt important al demostrar que la política espanyola actual desentona i la seva posició al món és més fictícia que real. El resultat final de la votació denuncia amb prou claretat una victòria amb l’amenaça d’una espsa de Democles promta a actuar. 82 no, 170, sí i 97 abstencions no convida a llençar campanes al vol perquè és una votació desestabilitzadora. No té prou força perquè Rajoy presumeixi però, a la vegada, tampoc és poc creïble per part del no i l’abstenció. El resultat, una política de pobre Espanya i d’enfortiment a la urgència de les nacions per enfocar el camí de la independència. Per què la noció d’una Espanya comuna i forta va patir un sagnant ferida. Penso que des d’el pensament independentista la convició en sortí més reforçada i només faltava que el Tribunal d’Estrasburg donès la raó al lendakari basc contra la sentència del la justícia espanyola. Llàstima que arribés 8 anys tard, però la tardança reivindicà els moviments nacionalistes de Catalunya i Euskadi. No oblidant la moció de censura, parem esment en la manifestació de voluntat d’intel·ligència entre Podem i PESOE que esdevé un moviment, de moment d’esperança, però amb una credibilitat no massa significada per assolir una política espanyola de progrès al ritme del segle XXI. La urgència d’expulsar la corrupció de la política hispánica des de la meva visió política passa per la renovació de les persones en els partits corruptes i amb Constitució a l’alçada dels temps suprimint tots els tics absolutistes que possibiliten descarades manipulacions. Des de la meva humil talaia d’observació, Espanya necessita una exhaustiva posada al dia de la seva història real, una adaptació de la seva justícia a la convivència de les persones i un model polític que sigui veritablement democràtic i no una caricatura. Voldria creure que la presentació de la moció de censura per part de Podemos anava per aquest camí i aixó, crec, que m’ho palesa el resultat de la votació. No convida a celebracions per cap de les parts, sinò que és una exigència a situar la pell de brau en l’espai que li pertoca a l’història del segle XXI. La història l’escriuen el pobles, no els estats. La independència dels pobles és la filosofia del model polític que necessita la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada