Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 17 de juny de 2017

Polítics i fiscals , la democràcia és el poble, no la llei

Si fos possible presentar una pintura política de la realitat d’Espanya ens trobariem davant d’una obra qualitativament pobre i feble i cromàticament indefensable. El model democràtic dels pobles no es defensa amb  amenaces, ni amb  manipulacions. Sr. Polítics i fiscals amb la constitució a la mà les vostres amenaces són un incompliment de la filosofia constitucional. Per una raó molt senzilla, perquè les vostres amenacesa van contra el procès i el progrès de la història. Sortosament la convivència humana la determinen les persones, no les lleis, les lleis nomès són instruments per regular-la, defensar-la i protegir-la. I massa sovint la convivència ha de  cridar a l’ordre a les institucions polítiques, judicials i econòmiques. És el problema d’Espanya. Emparar-se en un article perquè convè, malgrat es manipuli la seva filosofia, no és una forma de dignitat política perque acusa a la dignitat humana dels polítics o jutges. L’amenaça del fiscal contra els voluntaris catalans que defensen els seus drets és una verdadera manipulació de la Constitució. Sr. Fiscal, amb tots rls respectes, tinc vuitanta vuit anys i si Catalunya em necessita farè de voluntari. Ni la fiscalia, ni el govern poden prohibir el meu pensament independentista perquè el meu DNI confessa que sóc sobirà. Ser sobirà no significa anclar-se en el present, oblidant un futur millor. I els pobles, avui, tenen una organització i demà pot ser una altra molt diferent. No hi ha cap democràcia i molts més cap sistema judicial que puguin posar pals a les rodes a la voluntat de la gent. El progrès no es conserva prohibint sinò amb el coneixement d’alló que és millor i el desig de assolir-ho. I la filosofia de la Constitució espanyola sintetitzada en el preàmbul és molt clara. I si un article de la Constitució hi va en contra o permet manipulacions, aquest article no gaudeix de licitud i ha de posar-se al dia. Però dissortadament les amenaces que dirigiu contra Catalunya no només incompleixen la Constitució sinò també  lleis europes i internacionals signades per Espanya. Sr. President del Govern i Sr. Fiscal, amb la Constitució a la mà amenaçant sou anticonsticucionals perquè acuseu idees, no fets, sense tenir en compte si els fets tenen base filosófica i humana creïble i la  credibilitat d’un polític i d’un jutge no li dòna el càrrec sinò el respecte a la llei en el context històric per el que ha estat dictada. A un ciutadà sobirà encara que defensi idees contràries a la llei alló que primer cal fer és parlar-ne i fer una anàlisi exhaustiva. I aixó no ho heu fet. Senyors del govern i de la judicatura, un de sol cal escoltar-lo, però quan aquest un es converteix en dos o tres milions no nomès cal escoltar, sinò respectar, dialogar i actuar democràticament. La llei mai pot ser l’imperi de la democràcia, per una raó molt senzilla per què la llei ha de ser filla de la democràcia, mai pot ser la mare. Les dictadures són l’exemple de la diferència entre ser filla o fer-la actuar de mare. Srs. del Govern i de la Judicatura, amb la Constitució a la mà més respecte als catalans que volem ser independents. No ens agrada que ens comprin. M’enteneu? Dirigiu la mirada a Euskadi. Un pas democràtic en fals. Què hi diu la Constitució amb aquesta mena d’actuacions?  Srs. del govern i de la judicatura, la llibertat és inherent als pobles, no l’esclavitut.              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada