Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Sr.Rajoy, ha pensat que pot passar a la història com prevaricador del procès?

La història és essencialment contrària a l’immobilisme i gens conservadora. La història mirada des d’el conservadorisme i des d’el progressisme demana a la intel·ligència humana un consens enriquidor. No és fácil. Aquest consens ha d’afavorir una convivència pacífica basada en el diàleg de la veritat de cada moment i de com es respecten els drets de les persones. El procès de la història té un objectiu fonamental, la dignitat de l’esser humà. Un govern conservador, si és un bon observador de la realitat dels pobles, no pot oblidar en la seva política que consevar no significa no poder millorar i avançar i un govern pregressista tampoc pot desentendre’s d’aquell principi que ha permès els avenços. Senzillament, conservadors i progressistes tenen una centralitat comuna, la dignitat humana en cada moment històric. Davant la problemàtica que genera la diferència política actual penso que hi cal una filosofia de convivència vàlida per a uns i altres. No és fácil. I no ho és, perquè aquest diàleg està imposat per sectors de la societat que en la seva visió de progrès històrc descobreixen camins diferents, com poden ser crear noves identitats nacionals. Aquesta circumstància dificulta en gran manera que un govern conservador acccepti un procès d’independència en la  seva nació. En aquest moment históric prioritzar la llei per damunt de la voluntat de les persones és actuar contra la intel·ligència del temps. Un govern conservador ha de complir els objectius que la llei li marca, però alló que la llei no li pot asegurar és un canvi d’orientació política en el que s’hi produeixi una ruptura. El mapa actual d’Europa és un exemple d’aquesta actuació de la història amb el gran nombre d’independències noves en el segle XX. Un canvi de segle no estronca aquesta norma natural. Cal saber comprendre la situacio present i el camí de la futura. I cal fer-ho raonablement. Sr. Rajoy, Espanya no és aliena a aquesta norma del procès que persegueix el progrès de les persones. Les característiques no són les mateixes en totes les col·lectivitats que el procès porta de la mà i tard o d’hora esdevindrà una veritat. No en dubti Sr. President, l’estat global espanayol, avui dóna una imatge i demà en donarà una altra i no será nomès Catalunya, seran altres pobles de l’estat que exigiran viure la seva identitat. I aquest procès a Espanya hi ha dos pobles que una part molt considerable de la seva gent ho demana i es comencen a sentir veus en el mateix sentit d’altres comunitats autònomes. La verdadera saviesa política és saber conduir aquest procès que vos, Sr. President i el vostre partit, el PP, no desconeixen però neguen la seva existència. Les vostres paraules no coincideixen amb la filosofia de la història i el mapa del Congrès i Senat espanyols són un exemple d’una feblesa que dia que passa està evidenciant més fermesa. El camí del procès es pot alentir, és veritat i vos podeu intentar-ho però heu equivocat la filosofia, per qué no es pot aturar. Una ullada a Europa ho confirma, malgrat els poders fàctics d’Alemanya i França. No hi ha cap filosofia política que hagi derrotat la veu dels pobles, ni la conservadora, ni la progressista, ni el comunisme, ni la dictadura i tampoc ho lograrà la manipulació de la democràcia que algunes lleis condueixen a l’absolutisme. No ho dubti, Sr, Rajoy, no sóc profeta, però políticament té el dies comptats. Catalunya serà la primera autonomia espanyola que es declararà independent. N’hi haurà més. Vos sou lliure, però li aconsellaria des de la meva petitesa que meditès l’anunciat d’aquest article. Li faria bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada