Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 13 d’agost de 2017

Un ciutadà sobirà al Tribunal Constitucional

Un ciutadà no avesat en lleis i que la Constitució reconeix com sobirà, conscient del dret a viure la seva veritat, camina per la vida desil·lusionat de la política i de les lleis de la nació que el DNI diu que és la seva i el cor li diu que és d’una altra no reconeguda i sotmesa. Aquest ciutadà ha consultat l’articulat dedicat al Tribunal Constitucional en la Constitució espanyola i no l’ha convençut. La lectura del text i l’exercici de la pràctica constitucional han creat un sentiment d’inestabilitat política que demana amb urgència l’assoliment personal del dret a la pròpia llibertat natural que la situació política i judicial en la que viu no li respecten. Primerament no enten com es determina la Constitució del Tribunal i alló que menys li plau és que no es necessiti el vot popular per la importància que té en la convivència, convivència que dissortadament les actuacions del Tribunal no afavoreixen massa. Ben mirat la constitució del tribunal sempre tindrà majoria dels partits en el poder. Dels dotze membres que el configuren vuit són proposats pel Congrès i el Senat amb majoria en la legislatura actual del PP i amb els dos que proposa el govern assoleix la majoria absoluta. Amb aquesta circumstància el ciutadà no avesat a les lleis no li proporciona cap credibilitat la composició del Tribunal i menys encara, com demostren els fets, que actua al dictat del poder de l’estat. De la lectura de la Constitució analitzada amb la pràctica no entèn perquè de detector d’inconstitucionalitats ha de passar a redactar el nou article, si no té poder legislatiu. És el conflicte que la lectura de la Constituciá ha causat al ciutadà en relació amb l’estatut de Catalunya modificat sense complir l’article que diu clarament que qui l’ha d’aprobar de nou és el col·lectiu que ja ho feu primer. Un indici de possible prevaricació. Un altre punt que no s’hi expressa és el dret dels ciutadans, que són sobirans, a presentar recursos d’inconstitucionalitat contra normatives, lleis i actuacions del govern. On rau la sobirania? Hi ha un recurs d’empara per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 52,2 d’aquesta constitució en el casos i formes que la llei estableix. Si el ciutadà és sobirà no es pot considerar mai que la llei li és superior, tot el contrari és la defensora de la seva dignitat a través dels seus drets. Possiblement es digui que aquest concepte complica l’exercici de la governança, però què és millor  aquesta dificultat o que es faciliti la conculcació de drets com dissortadament succeix?. Les lleis són per afavorir una convivència en pau, no per dificultar-la com dissortadament es pot comprovar a tots nivells, nacional, internaciona i mundial. El ciutadà que no és home de lleis però defensa la justícia pensa que alló que hauria de fer el Tribunal Constitucional és valorar la bondat de la Constitució en relació amb la veritat política de l’estat i quan es presenta un recurs, quina incidència es planteja entre la constitució i la ciutadania i davant el problema qui té més drets, la llei o el ciutadà. Pensa el ciutadà que aquesta tasca no li agradaria gaire al govern espanyol del PP. Constitució, sí, però al servei dels ciutadans, no del poder. No pregunteu qui és el ciutadà? Ho heu endevinat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada