Una argumentació contra la
independència de Catalunya emprada per un sector important de la societat es
fonamenta en la frase de
la
Bíblia posada en boca de Yahvé quan diu:”Baixem a posar
confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.” I parem esment
en l’afirmació: “i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la
terra”. El que veritablement s’hi llegeix és el fet de recordar a la humanitat
el deure de “multiplicar-se i poblar la terra” amb totes les implicacions que
aquest fet comportès, una d’elles la realitat linguïstica.
desde la vessant d’assolir
un model de vida diví, absolut, “edificarem una ciutat i una torre que arribi
fins el cel”, quan la humanitat, des del concepte existencial es movia en un
món relatiu, per conseqüent amb limitacions que originaven diferències.
Òbviament no fou una sanció sinò simplement recordar dos nivells d’existència:
l’humà, relatiu amb el paréntesi de vida i mort, i l’altre, absolut sense parèntsi
només amb vida. La diferència era una realitat i a la vegada un deure perquè
amb ella haviia
de configurar una
convivència regulada per la intel·ligència i la creativitat. I com es dedueix
de la lectura de l’Antic Testament els pobles, tots, tenen els seus objectius,
altre cosa és que els compleixin d’acord amb la llei natural o els trasformin
segons els sesu egoïsmes. Un exemple clar és la defensa que el llibre sagrat fa
del poble d’Israel, que independentment de les seves infidelitats l’objectiu
assignat era més poderós encara per defensar la seva llibertat i independència,
com es comprova en diferents llibres, fins i tot en els del Nou Testament i més
concretament en el relat de
la
Passió de Jesuscrist. La independència dels pobles és un dret
natural recolzat per la literatura religiosa més antiga.
La Torre de Babel explica la
diferència de pobles i llengües, no les condemna i exigeix el compliment dels
objectius naturals assignats que tenen intencionalitats superiors.
Una manera
d’explicar el perquè dels diferents idiomes. No oblidem que en l’època del
narrador bíblic el concepte de falta anava lligat a situacions adverses. Des de
l’óptica dels nostres dies hi endevino en aquesta història un intent de
globalització
Sempre he pensat en la naturalesa
com una xarxa d’intercomunicació en la pluralitat existent i d’interrelació
dels finòmens de tot ordre que afecten al desenvolupament dels éssers, sien
inorgànics, orgànics o racionals. En la naturalesa tot està intercomunicat i
qualsevol moviment incideix en la totalitat global. Obviament que els resultats
no són mai iguals per a tothom, no per culpa de les lleis naturals, sinó de les
lleis humanes, que massa sovint es dediquen a manipular les naturals. Per
exemple, quina relació hi ha entre política i economia? Per llei natural la
seva raó de ser rau en el fet d’assolir el benestar social. La política té per
responsabilitat l’ordenament social i la pau i la tranquil·litat procurant que
tots els mitjans hi col·laborin i cap ho obstaculitzi. L’economia és la
responsable de la sostenibilitat de la societat en ordre a una convivència
justa, tranquil·la i en pau sense que hi manqui res en el cam de l’alimentació,
la formació física i psíquica i que tothom dispossi dels elements necessaris
per a una vida digna. Compleixen política i economia? Un exemple significatiu.
Les eleccions generals espanyoles coincidiren amb una crisi económica greu.
Llegint, escoltant i observant m’adoní amb quina facilitat es donava la culpa
de tot a la crisi. Els partits havien minvat o guanyat, gràcies a la crisi. Sí,
sí perquè si uns perdien per la seva culpa, els que guanyaven era gràcies a
ella. Però alló que no he llegit, ni escoltat era si s’autointerrogaven sobre
quina part de culpa en tenien els partits, la política en general.És veritat
que la economia és un factor irrenunciable per a un bon funcionament de la
política. Però com es tracta el qué tinc, com ho tinc i com ho distribueixo, on
recapto i on reparteixo, quan i amb quines circumstàncies, quines són les
causes i les raons? I no oblidem la pregunta: la recaptació és segons justícia
distributiva? Els diners, la riquesa, arriben on han d’arribar o es queden pel
camí? Com afecta l’organigrama polític a la justícia social? Quina relació hi
ha entre política i economia? Seria molt trist que fos de mans lligades i
d’interdependència perquè no es té en compte la justícia social de cadascú de
complir amb els seus deures dintre la societat humana i en el marc de la
naturalesa.