LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA EN LA MEVA VIDA

Independència és exercici de llibertat, categoria essencial en la vida de les persones. Negar el dret a l’exercici de la llibertat a les persones les condemna a la irracionalitat. Dissortadament en el segle XXI són milions les persones que moren privades dels drets humans, el més important, humanament parlant, la llibertat. Jo soc independentista pel fet natural de ser ésser racional. Raonar ens porta a reflexionar els pensaments i els sentiments i actuar d’acord amb la conclusió que defineix la meva personalitat. La meva catalanitat me la dona el fet d’haver nascut de pares catalans residents a Catalunya. I aquesta circumstància la ratifica la meva parla catalana que em diferencia d’altres persones per raó de la parla. La paraula ratifica una diferència que defineix la  meva vivència política. Millor dit, el raonament dels meus pensaments m’obra la porta a constituir col·lectius fonamentats en l’idioma amb la particularitat que el col·lectiu escollit pot estar format per persones de parles distintes. I en aquesta circumstància hi juga el paper decisiu la llibertat. El fet de que el meu DNI sigui espanyol demostra que en l’actualitat se’m considera espanyol prevaricant contra el dret natural. La meva parla fou fins als onze anys el català obligant-me a parlar castellà una guerra. Per parlar català amb un altre català en la meva etapa d’estudiant vaig ser castigat, a demanar perdó públicament de genolls i braços en creu. Personalment no tinc res contra la llengua castellana, la considero una més de la Península Ibèrica, i estic orgullós de conèixer-la, no perquè ho diu la Constitució que tinc el deure, però mai serà la meva.  Circumstàncies històriques poden obligar-me a sentir-la meva sense ser-ho, quan a Espanya se’n parlen d’altres com el gallec, l’eusquera i el català. Per raó de veïnatge m’agradaria saber parlar-les. La política n’és la culpable. I a les meves velleses i en etapa democràtica la defensa del dret a parlar català com llengua pròpia és un deure natural i fins i tot religiós. Malgrat la política negui la independència de Catalunya la meva resposta sempre defensarà la meva catalanitat per dret natural, que és superior al polític, al marge de la manipulació patida a partir dels 10 anys. En tinc 93 i em sento més català que mai. El meu jardí terrenal es català, natural, polític i religiós. I des d’aquest jardí esperó amb un racional exercici de la meva llibertat viure la transcendència que m’obrirà, si en soc digne, les portes del jardí celestial.  

POLÍTICA DE LA VEU DEL POBLE

La política en el camp de la convivència humana és la creativitat més manipulada i allunyada de l’objectiu que la naturalesa li ha assignat. El cos humà, home i dona, és el tractat de filosofia política més complert que no té res a envejar dels grans filòsofs de la història. Una ullada sobre la constitució física i psíquica de l’ésser humà ens farà conèixer la capacitat creativa en la història, dissortadament no sempre positiva. Per-  què? Senzillament perquè és lliure i la llibertat actua amb la veritat i l’error. Una persona lliure pot equivocar-se. La seva veritat pot ser contrària a la veritat de l’altre. I tots dos actuen en llibertat. Com han de ser les seves relacions? L’ésser humà també és intel·ligent i racional. Són les facultats que amb la paraula dialogada poden arribar a un consens de convivència en pau. La llibertat, la intel·ligència, la racionalitat amb la col·laboració de la passió, coneixement i sentiment, són les eines de que gaudeix  la persona humana per poder conviure en pau. Però la llibertat, dominada per l’orgull, es nega a dialogar perquè el seu egoisme és la veritat. I neixen les discòrdies, les enemistats i el que és pitjor els enfrontaments i les guerres. I els arguments del poder són les armes. Els poders armats actuen amos i senyors de la vida dels altres i la mort és la raó de la seva política. La humanitat es divideix en el que son els bons, egoistes que poden viure luxosament i les dolents, que són els bons perquè respecten les vides essent ells condemnats a mort perquè per fer-se ric tot si val. A on porta aquesta divisió? A la misèria de la majoria social i al benestar de la minoria. I en una democràcia quina és la veu que dona poder? La del poble senzill que no és escoltada i el poder li és manipulat. Tots els polítics són corruptes? En certa manera sí, perquè la llei escrita no expressa la voluntat del poble, i segons els polítics només la llei és la veritat de la convivència. I amb aquesta veritat la pobresa domina i la mort està a l’ordre del dia. Senzillament és la imatge de la humanitat al llarg del segles. Ja en els primers temps de la història Caín matà per enveja el seu germà, i en l’any 2022 la guerra declarada per Putin quants milers de germans ha matat? Quan a la veu del poble se li nega els seus drets la política esdevé esclava del diner i l’enveja. I el desordre esdevé rei  i la pau manipulada posada al servei de les armes de guerra. La veu del poble pot ser positiva? La veu dels humils és el seu futur transcendent i sempre és camí d’esperança.

LA IMATGE HUMANA, FILOSOFIA DE LA HISTÒRIA

 

L’amor per i de la saviesa malauradament no és compartit. Els llibres de filosofia dels millors pensadors de la humanitat esperen en les estanteries de les biblioteques plens de pols. Els responsables de la convivència els haurien de llegir. Existeix un llibre creat però que cap humà ha escrit i n’existeixen milions de còpies al mon. L’ésser humà. El formen un conjunt de capítols no escrits amb paraules. Cada membre del cos humà és un capítol amb una segona part de l’esperit. La imatge més perfecta. La vida de la persona és una lectura que aporta cada dia noves idees perquè amb la seva saviesa les tradueixi en fets i relacions teixint la història. Totes les parts del cos humà tenen una funció amb  capacitat de progrés. Com també la psique que és l’artista de l’ésser humà que hi afegeix bellesa en els moviments vitals. Una idea pot sorgir d’un sentiment i convertir-se en un avenç perquè la vida de les persones sense progressar físicament i psíquica no té sentit en un món global. Per alguna raó filosòfica fins i tot amb transcendència l’ésser humà, en realitat, és un microcosmos. I aquest microcosmos respira procés d’infinit. Respira i desitja però no tots saben gaudir de la seva saviesa intel·ligent al seu procés en el marc del progrés, camí de la història. I què  ens diu la història? Que la humanitat ha renunciat a la imatge en la que fou creada incomplint el mandat de multiplicar-se i tenir cura de la terra. Va renunciar a viure en transcendència per fer-ho en llibertat. I l’ésser humà ha fracassat preferint moure`s en el fracàs, donar la ma a l’error, que n’ha fet norma de vida. I el més greu dels errors fou divinitzar éssers humans per les diferències que els feien suposadament superiors. I és donà culte a la mitologia en masculí i en femení. I aquest culte continua al segle XXI en formes diferents en les que el poder el dona el diner. Per fer-se ric tot si val, fins la mort del contrari. La filosofia de la imatge humana es manipula per donar poder a la riquesa i augmentar la pobresa en la majoria. És la realitat actual. Però desafiant la realitat n’hi una altra que la base popular la defineix amb la dita “totes les massa, piquen”. I reneix l’esperança. I la filosofia del cos i de l’esperit de l`ésser humà alliçona i la ment humil pensa sàviament i el progrés del procés despunta. Els ulls descobreixen en que consisteix la bellesa de la vida, les oïdes escolten els missatges de la natura, el tacte se sent atret per les suavitat i s’adona que una gota de sang és un avís de la llibertat i el gust rebutja aliments incompatibles. Les mans esdevenen diligents per fer el bé, i peus i cames no es cansen a l’hora de trobar instruments de la pau. Els pulmons respirant aire net eviten infeccions, l’aparell circulatori tenint cura de la sang neta i vermella reparteix vida amb uns batecs del cor que estimen la vida. El cos humà agermanat amb l’esperit du a terme totes les funcions pròpies d’una vida bona, sana i amb aspiracions d’infinit. La bellesa és imatge d’una vida humana digna i aspira a un guardó infinit. La filosofia de l’ésser humà és complir el mandat de ser imatge divina.   

L’ARGUMENT DEL NO, MISSIÓ COMPLERTA DEL PODER

Els NO més dolorosos no sempre son una paraula, son fets que subtilment teixeixen la història d’un país per esborrar el pensament d’un altre que vol ser, perquè per natura li pertoca però per culpa d’egoismes del poder no se’l vol deixar créixer. Se l’ofega amb altres accions que arraconen la principal. I aquest comportament és present en massa estats amb poder. Creixo jo si no t’ajudo, ressona en les oïdes dels perjudicats. Un exemple: el CORREDOR MEDITERRANI, porta més de trenta anys esperant que s’acabin  les obres. Una obra que havia de millorar comercialment les relacions internacionals, privada de llibertat perquè Catalunya és un perill per Espanya. Un perill pels polítics espanyols, una urgència per l’economia internacional, espanyola i per que no? També catalana. I trenta anys l’amenaça del deute públic és un greu risc per a tots els residents en el regne d’Espanya. Un greu exemple del NO endarrerint una obra comercialment positiva. I el govern d’Espanya, sigui del PSOE o del PP amb els braços creuats. Tot el que sigui evitar creixements catalans per a ells els hi és positiu. Però els  tocs d’alarma continuen. Quina denuncia ha fet la Covid? Quants anys fa que les Universitats Espanyoles estudien i ensenyen l’especialitat epidemiològica? Espanya no estava preparada per culpa d’una política que no compleix els seus deures quan a la cultura, la medecina és cultura, se li hi adjudica el més baix dels pressupostos quan la salut física i psíquica ha de ser l’objectiu amb més atencions del poder. És una altra manera de dir NO, i aquest no és per culpa de Catalunya. Un altra NO afecta directament també a tot el territori espanyol i és el suport negatiu a la pagesia que ha afectat i afecta al canvi climàtic. No només els conreus i els boscos sinó també la ramaderia amb el comerç del formatge. Els incendis dels boscos és deuen al seu abandonament per culpa de la propietat pública o privada més interessada en la venda de la fusta que en la vitalitat de la natura. És un NO sense sons però amb flames. El mal tracte dels pagesos i de la gent del camp porta a conseqüències, que per rentar-se’n les mans, tracten d’imprevisibles. Permeteu que comenti un realitat viscuda personalment en la meva condició de jubilat. L’estat cada any comunica l’augment que correspon. El control del repartiment dels diners i com afecten hauria de ser una demostració d’una política de qualitat humana. Un any se’m va comunicar un augment, si mal no recordo, d’un 2’5 €. Sense cap més comentari. A l’hora de la  veritat l’augment del meu sou s’havia convertir en 40€ menys cada més. Una manera molt poc positiva de tenir cura de les persones grans. I de detalls similars penso que n`hi ha molts. I no parlem dels fets i circumstàncies que les autoritats es neguen a investigar i no en volen saber res com el de l’atemptat terrorista de Barcelona amb una nen mort. Fets com els comentats sembren desconfiances en els poders polítics i judicials. En la democràcia espanyola, si parem esment en els comportaments, deduirem que allò verdaderament important és el poder, primer és el partit i desprès el poble. Però el poble s’està cansant dels  partits que es comportin com escolanets del gran capital. Un tema urgent, necessari i important si volem una convivència en pau. Els partits polítics són un servei del poble i dissortadament no ho son. Els polítics, polítics, son apartats del poder pels polítics escolanets del gran capital i del poder. L’argument del No, compleix.

SER CATALÀ I LA MEVA SITUACIO AL MÓN

Soc un gra de sorra en la gran platja de la història del segle XXI. Com gra de sorra puc patir trepitjades i puc trepitjar en la definició de la meva identitat qualitativa. La meva petitesa no em fa fora de la història perquè jo soc història. Com és la meva història i quina és l’acceptació del meu entorn? Com gra de sorra que soc he de procurar mantenir neta la platja i de ser responsable dels meus deures amb una platja que em permeti passejar-hi sense por i amb respecte a les onades del mar que acaronin els meus peus i tot el cos. El tracte físic de l’aigua dona vida al meu cos que remou l’esperit i amb la mirada contempla les belleses, amb l’oïda percep paraules i sons, i amb les cames i peus es converteix en transmissor del plaer o la pena de viure. Ser català en el món és lliçó de compartir amb els altres grans de sorra del meu entorn i del més enllà perquè per les venes i artèries del cos la sang reparteixi vitalitat i la imatge esdevingui una obra d’art que comparteix la bellesa. Com cada persona, el gra de sorra del meu jo, ha de ser artista de la vida que amb la paraula, els sons, els moviments i les passions escrigui poesia, dibuixi belleses i crei escultures que donin una imatge fraternal de la platja humanitat. Un gra de sorra és globalitat en la gran platja, excel·lent metàfora de la universalitat del meu jo. Jo soc humanitat. Amb la meva diferència catalana he de col·laborar en la pau universal amb els tu i ell d’altres parles. Els llenguatges diferents no separen aporten diferències creatives a tots nivells. Voler canviar la identitat de cada gra de ser perquè tots siguin iguals significa voler la igualtat en tots els detalls corporals destruint les belleses que defineixen les diferències. Acceptar no viure com català vol dir que renuncio a la col·laboració de la universalitat i a la bellesa de la humanitat. Sense diferències es nega la qualitat d’artista de la vida. I una humanitat sense bellesa és una humanitat sense capacitat creativa de convivència en pau que és la gran bellesa de la història. No puc renunciar a ser català perquè no vull ser culpable d’una història sense fraternitat que és la bellesa de la humanitat.

LA POLÍTICA DE DRETES I D’ESQUERRA ESPANYOLA, MODEL DE LA NO DEMOCRÀCIA

 

Quin sentit tenen les paraules llibertat i democràcia? La resposta exigeix una altra pregunta: quin protagonisme hi té l’ésser humà en la història? És el protagonista. Sense ell non hi ha història ni convivència. Perquè? Perquè sense capacitat de pensar no es possible organitzar-se. Son el pensament i el sentiment els factors que posen ordre a les facultats humanes que es deriven de la constitució física. Els pensaments i els sentiments tenen en el cervell el gran constructor de les relacions humanes. La capacitat de pensar i sentir és indefinida, a mesura que es progressa se senten més creatives. Amb la creativitat es defineix la personalitat. I allò més admirable, quan sorgeixen problemes  causats per la seva temporalitat, rau en la intel·ligència que amb  saviesa adreça el camí. La raó no és altra que el correcte exercici de la llibertat. Llibertat que pot caure en error però la intel·ligència de la persona lliure té per objectiu valorar les causes i arribar a la veritat. En aquest engranatge hi actua l’egoisme pertorbador que porta a que massa éssers humans que afirmin que la veritat són ells. No afirmen que la tenen sinó que son. Malgrat la seva temporalitat es comporten com si fossin eterns. I la conseqüència el greu desgavell en que cau la convivència per mor dels partits polítics constituïts per humans divinitzats. La situació s’agreuja quan la convivència esdevé una democràcia governada per partits polítics que manipulen la llibertat. Una democràcia dirigida per persones amb la veritat egoista desemboca dissortadament en menyspreus de persones que poden caure en la pobresa extrema al no ser respectada la seva llibertat. La imatge política de l’Estat Espanyol és la negació de la democràcia per una raó manipuladora de les paraules perquè la llei no és democràcia, està al servei de la democràcia. La llei no crea ideologies, las ideologies necessiten la llei perquè la convivència sigui pacífica. I a la pell de brau els partits polítics afirmant que cal complir la llei amb les seves afirmacions massa sovint esdevenen manipuladors de la llei i prevaricadors de la democràcia. És descoratjador quan escoltes el president del partit de dretes afirmant que allò que el president d’esquerres proposa a votació al Congrés quan ell n’esdevingui el president del govern ho farà eliminar amb un menyspreu de campionat contra els congressistes independentistes que la Constitució permet formar part del Congrés. Una democràcia en la que els defensors de la independència són empresonats i acusats d’enemics de la pàtria  no és res més que el retorn de la dictadura franquista. Pobra Espanya!. 

ELS BONS GOVERNANTS

La història porta milions d’anys esperant el bon governant. És veritat que persones preparades han estat apartades amb males arts del seu objectiu que era crear models de convivència pacífica. La humanitat, al segle XXI, continua esperant. I el futur no és gens clar. Persones intel·ligents i sàvies han vist com les seves filosofies eren llençades a la foguera. Els pensadors d’idees de futur i benestar són apartades del camí de la història com Sòcrates que morí enverinat. I no oblidem el grandíssim predicador de la fraternitat i gran pedagog de la pau, Jesucrist crucificat, considerat un traïdor. Com ha de ser un bon governant? Confuci, fa milers d’anys ho va dir: ”un home savi, llegit i virtuós”. Compleixen aquestes condicions els governants del segle XXI ? Que és una persona sàvia? En política és aquella que el seu primer i principal objectiu és que tots els seus súbdits visquin dignament. Viu dignament una persona que dorm a sol i serena perquè no té sostre on aixoplugar-se? Viu dignament una persona que mor per manca d ‘aliments? Viu dignament aquella persona que mor ofegada al mar en busca d’una vida millor? Viu dignament una persona que no té feina i pateix pel benestar de la seva família? És un bon governant aquell president d’un estat en el que molts dels seus súbdits no tenen una llar i han de viure al carrer? És un bon governant aquella persona que és incapaç d’exigir al gran capital que compleixi amb els seus deures de treballar per la dignitat dels treballadors i de les persones que haurien de beneficiar-se dels productes de la seva o seves empreses? Un governant mai serà un bon governant mentre un dels seus súbdits no tingui una llar on viure amb dignitat. És un bon governant aquell que carrega d’impostos als treballadors i gent humil i és incapaç d’exigir al gran capital que pagui proporcionalment els seus impostos? Si un treballador paga un 20% perquè el gran capital només contribueix amb un escàs percentatge del 1 o del 5%? Això és viure en una gran injustícia social. Confuci s’horroritzaria als nostres dies però sobre el gran capital pesa la condemna evangèlica. Hi ha solució? La dels pobres d’esperit, aquelles persones que els diners estan al servei de la humanitat. Dissortadament el gran capital és egoista i el governant és el seu escolanet. I no és savi perquè no és llegit, no és llegit perquè es creu que està per sobre del bé i del mal i no és virtuós perquè no creu en el gran amor que salva el món. Un bri d’esperança: el poble humil desperta i la seva veu es fa sentir i escoltar. És el camí de la futura convivència en pau.

XIRINACS, UNA FILOSOFIA DE FUTUR EN LLIBERTAT

Cada persona gaudeix d’una filosofia que defineix la seva personalitat en el seu temps històric. Lluis M. Xirinacs palesa una qualitat de resistència sorprenent com a resposta al tracte rebut per la projecció de futur. La seva vida i el seu pensament amb el missatge de la seva mort  fan de Lluis M. Xirinacs un profeta de la història. El llibre DES DE DINS DE MI és la mà generosa que dona i accepta l’encaixada sense fer diferències. Conèixer la pròpia intimitat i donar-la a conèixer a l’altre defineix la fraternitat creadora de convivència. DESDE DINS DE MI és una meditació en veu alta amb consciència de fer seu el “tothom és necessari i ningú és imprescindible”. I en el tothom és necessari ens hi descobreix la incidència dels pares, la mare molt religiosa i el pare científic, i de religiosos com el P. Giralt, de Sant Felip Neri, i els escolapis Claudi Vilà i Ramón Castelltort com també de l’economista Agustí Chaleau. És colpidora la decisió presa als 15 anys desprès de recitar el poema ENCUENTRO de Ramon Castelltort,  de ser escolapi, decisió que guardà “dins de mi” fins el moment oportú. L’interior de Lluis M. Xirinacs era una crua lluita entre el bé i el mal, l’àngel i el diable. La consolidació dels dins de mi fou una lluita dirigida per la seva intel·ligència treballada amb saviesa en la que les errades pensades esdevenien veritats en una lluita despietada enfrontada a ments esclaves en l’exercici de la llibertat. Negar la llibertat a un religiós per raó del vot d’obediència no pot anar mai en contra de la persona, l’obediència l’ha de controlar el diàleg. I Lluis M. Xirinacs, científicament i filosòficament era un extraordinari pou de saviesa. Manipular per part de l’autoritat aquesta saviesa portà a la persona intel·ligent per camins amargs però que Xirinacs els convertí en fe de vida humana i religiosa. La vida i el pensament de Lluis M. Xirinacs és una filosofia de futur de la humanitat en llibertat. La novel·la SIS NITS D’AGOST i la pel·lícula del mateix nom basada en ella són un toc humà obrint els ulls i encenent el llum de la saviesa per assolir la convivència universal en pau que defensa amb una nota de summa cum laude la seva filosofia del globalisme. Una filosofia que amb la germana de l’economia de la moneda telemàtica obren els ulls a l’esperança d’una convivència global en pau.

VIURE LLIURE EN UNA CONVIVÈNCIA EMMANILLADA

La solitud no és la condició vital de l’ésser humà perquè són molts els moments de l’existència que demanen relació. I les relacions positives entre les persones exigeixen germanor. La fraternitat programa el manament de la natura en la història de la humanitat. Crea la convivència en pau. Aquest és l’objectiu. Però la imatge que ha donat i dona al llarg de la seva història és d’egoisme que divideix en poderosos i esclaus. La qualitat definidora de la convivència no és l’amor fraternal sinó l’odi. I mentre els menys neden en l’abundància, la majoria s’ofega en la misèria. I la humanitat s’ha convertit en el regne de la mort social. Una persona mort socialment quan se li nega el dret a gaudir de la seva llibertat. Se la priva de la dignitat que li atorga el seu naixement. Per exemple, jo he nascut català en l’estat espanyol.  Sem prohibeix parlar la meva llengua. I fent un pas endavant comprovem que en l’estat espanyol s’hi parlen altres idiomes. Galleg, Euskera i Català. Per dret natural els responsables de la política tenen el deure de respectar l’idioma dels ciutadans de l’estat. La Constitució Espanyola diu clarament que els ciutadans de l’estat tenen el deure de conèixer el castellà i el dret a usar-lo. Pot la policia obligar-me parlar castellà quan jo soc català? Constitucionalment, no. La policia que actua a Catalunya ha d’estar preparada, encara que no el parli, per entendre’l i si em contesta en castellà jo estic preparat per saber el que em diu. I el deure és més exigent quan més important és l’autoritat. No podem oblidar que el poder l’atorga el poble, segons la Constitució. I els catalans també som poble espanyol no per voluntat sinó per la força de les armes. L’exercici de la meva llibertat exigeix el dret de pensament en la diferència. I aquest dret natural no és respectat. I la meva llibertat fa més de tres cents anys que està emmanillada. Una proba molt clara ens la dona el fet que l’Estatut de Catalunya és il·legal per manca de votació ciutadana manipulada per l’estat espanyol. Catalunya viu sota l’empara d’una il·legalitat provocada des de la manipulació de la constitució. La meva condició catalana per naturalesa em dona uns drets de llibertat que sem neguen des d’una suposada democràcia. Des de la meva convivència emmanillada he de ser intel·ligent per viure en llibertat. Ser lliure malgrat un tracte d’esclau. Aquesta ha de ser la meva dignitat.

LA MORT MANIPULADA INJUSTAMENT

La mort és companya de viatge de la vida terrenal que obre la porta del traspàs a la vida eterna. És veritat que és una sanció perquè la humanitat es va creure divina. No es tancà la porta divina als humans, només que la vida en el jardí terrenal s’ha de guanyar el dret a l’altra jardí celestial amb suor i llàgrimes sense perdre l’esperança. I l’ésser humà amb l’exercici de la seva llibertat pot merèixer o desmerèixer. I la mort pot esdevenir àngel o dimoni. En mans de l’egoisme esdevé instrument de  criminalitat. Cada dia moren milers de persones a les que no se’ls hi reconeix el dret a la vida. Els poders econòmics, autoproclamats capdavanters en l’organització social de la humanitat, han relegat a segon terme la política que reconegut com poder organitzador de la convivència per validar la seva competència necessita els vist i plau de la política. I amb una filosofia, pensada a mida, que educadament, per més escarni, asseguren que és la millor manera de tenir cura de totes les persones. I mentre a toc de corneta afirmen les seves preteses bondats moren milions d’éssers humanes per culpa de la misèria, de les guerres i de la criminalitat. Davant l’espectacle mundial del  poc respecte a la vida, la política es declara protectora de la vida legislant sobre el dret d’una mort digna. I que s’entén políticament per una mort digna? Senzillament, sense dolor físic. Un criminal, escudant-se en aquesta llei, dignifica la seva vida? Compleix una llei política. No hi té dret? Políticament, òbviament que sí, però abans ha de complir altres deures: reparar el mal que ha fet i demanar perdó. I aquesta segona part la llei política no la té en compte. És perdona el culpable i no es repara el mal fet a tercers. És veritat que la llei vol ajudar a les persones dignes, que pel sol fer de néixer ho són totes, però la dignitat una mala vida la perd i la llei per ella mateixa la pot dignificar? Òbviament que no. Ha de dignificar la persones abans de la mort. La mort no és un dret, és un deure. I una mort digna és aquella que afecta a les persones models de qualitats humanes, de respecte a tothom i lliures de tota culpa. D’acord amb la Bíblia són veritables imatges de Déu. Els no catòlics no moren dignament? El que succeeix a l’hora de morir només ho pateix el moribund i la ma de Déu sempre està preparada per rebre els seus fills i filles. En els camins que porten al Pare sempre s’hi esperen els àngels que acompanyen.