Quin sentit tenen les paraules llibertat i democràcia? La resposta exigeix una altra pregunta: quin protagonisme hi té l’ésser humà en la història? És el protagonista. Sense ell non hi ha història ni convivència. Perquè? Perquè sense capacitat de pensar no es possible organitzar-se. Son el pensament i el sentiment els factors que posen ordre a les facultats humanes que es deriven de la constitució física. Els pensaments i els sentiments tenen en el cervell el gran constructor de les relacions humanes. La capacitat de pensar i sentir és indefinida, a mesura que es progressa se senten més creatives. Amb la creativitat es defineix la personalitat. I allò més admirable, quan sorgeixen problemes causats per la seva temporalitat, rau en la intel·ligència que amb saviesa adreça el camí. La raó no és altra que el correcte exercici de la llibertat. Llibertat que pot caure en error però la intel·ligència de la persona lliure té per objectiu valorar les causes i arribar a la veritat. En aquest engranatge hi actua l’egoisme pertorbador que porta a que massa éssers humans que afirmin que la veritat són ells. No afirmen que la tenen sinó que son. Malgrat la seva temporalitat es comporten com si fossin eterns. I la conseqüència el greu desgavell en que cau la convivència per mor dels partits polítics constituïts per humans divinitzats. La situació s’agreuja quan la convivència esdevé una democràcia governada per partits polítics que manipulen la llibertat. Una democràcia dirigida per persones amb la veritat egoista desemboca dissortadament en menyspreus de persones que poden caure en la pobresa extrema al no ser respectada la seva llibertat. La imatge política de l’Estat Espanyol és la negació de la democràcia per una raó manipuladora de les paraules perquè la llei no és democràcia, està al servei de la democràcia. La llei no crea ideologies, las ideologies necessiten la llei perquè la convivència sigui pacífica. I a la pell de brau els partits polítics afirmant que cal complir la llei amb les seves afirmacions massa sovint esdevenen manipuladors de la llei i prevaricadors de la democràcia. És descoratjador quan escoltes el president del partit de dretes afirmant que allò que el president d’esquerres proposa a votació al Congrés quan ell n’esdevingui el president del govern ho farà eliminar amb un menyspreu de campionat contra els congressistes independentistes que la Constitució permet formar part del Congrés. Una democràcia en la que els defensors de la independència són empresonats i acusats d’enemics de la pàtria no és res més que el retorn de la dictadura franquista. Pobra Espanya!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada