ESPANYA IGNORA LA HISTÒRIA DE CATALUNYA

La geografia és determinant en la situació del pobles del món en  l’espai que els i pertany. Però no sempre s’ha respectat. No només no s’ha respectat en la història del poble català sinó que se l’hi ha negat i se li nega la seva condició de poble amb els drets que li corresponen. Una contradicció en el reconeixement de la llibertat dels pobles. Negant la llibertat de poble es nega la seva existència. La saviesa de la natura defensa la saviesa de les persones en l’exercici intel·ligent de la seva llibertat, essent una de les seves condicions la programació de la seva convivència. Un poble pot existir sotmès a l’esclavatge, però esclau i tot donar lliçons de vida. I Catalunya dona lliçons de vida amb la particularitat que el seu dominador les fa seves perquè són signe de vida intel·ligent. I aquesta condició vital és desitjada pels pobles lliures. Catalunya, independent de la seva situació política, emergeix en economia, ciència, literatura, art i civisme. Un exemple que sense independència, els catalans saben viure lliures la seva negada independència. Les lleis imposades no impedeixen  l’exercici de la llibertat, dret personal, tenint efectes sorprenents en el pensament. Sortosament la facultat de pensar ningú la pot impedir. Poden fer esforços per limitar-la, i de fet l’estat espanyol ho fa, imposant una educació legal obligatòria que limita l’exercici de la llibertat definidora de la dignitat personal. Aquesta setmana el Parlament Català ha estat testimoni d’una afirmació que vol justificà un dret de ser. Tamames, qui fou un dels màxims comunistes de l’estat espanyol en temps de Franco, sembla que sen penedeix passant a les files de VOX dient per televisió que l’autodeterminació no existeix. Senyor Tamames, economista i pensador, perquè existeixen les paraules? Negant l’autodeterminació és veu autoritzat a negar la veritat d’un poble. És aquesta la manera de filosofar de l’Estat Espanyol?

IMATGE DE PAU ENVOLTADA D’ODI

El rellotge de la història, testimoni dels batecs del cor de la humanitat, es veu obligat a denunciar l’actuació de l’odi, amb pell d’ovella. La mort, que des dels orígens de la vida, havia de ser germana amiga de la vida, ha estat manipulada convertint-la en l’argument de la pau vestida amb una suposada defensa del benestar. La imatge de l’ésser humà en la convivència és de pau verdadera o de pau manipulada? Si valorem la globalitat descobrirem que la gran majoria dels humans són víctimes de la manipulació de l’odi. Però al mateix temps ens adonarem com treballa per la pau el sofriment. Cada víctima ofegada en el mar buscant una vida millor ens convida a reflexionar sobre la presència en el món de la bona gent que és víctima de l’altra suposada bona gent que només s’estima a ella i no té respecte envers l’altre. Cada treballador que no té dret a participar dels beneficis de l’empresa és una víctima de l’odi disfressat de bondat. El sou no inclou beneficis, simplement és l’intercanvi del que hauria de ser valor del treball igual  als diners invertits. Els beneficis no es reparteixen. L’intermediari que compra al productor i vent a tercers com valora el preu del producte? Només l’interessa l’augment del seu capital. Els beneficis que en treu només els considera seus. I podríem allargar la llista. En la comercialització hi figura un concepte de tendències més justes, el percentatge dels descomptes. Quina finalitat tenen? Senzillament, la d’afavorir les vendes per recuperar més aviat els diners invertits i venent més, guanyar més diners. Son lícits els beneficis? Òbviament que sí mentre es respecti la igualtat. Que l’intercanvi de productes per diners no produeixi diferències, sinó benestar.

LA HISTÒRIA EXIGEIX LA MEVA COL·LABORACIÓ

Llàgrimes i clams denuncien cada dia les mancances imposades i els poders robats que fan navegar la història en els mars de la deriva. I malgrat tot he de navegar per aquests mars. No és una navegació fàcil però és navegació d’esperança. Els rems per controlar la barca són les lliçons evangèliques que aporten  seguretat i  força. Altres embarcacions amb idees totalment contràries a la meva no només dificultaran la navegació sinó que cregudes del seu poder procuraran enfonsar-la. És la veritat de la història actual en la que el sentit religiós no està ben acceptat i des de la política s’estan proclamant noves lleis que seran incendiàries dels objectius que defensen. La visió de futur és molt negativa en l’assoliment d’una convivència pacífica quan l’exercici de la llibertat allarga la mà a drets que no són drets sinó falsificacions de la història. I la natura em demana la meva col·laboració perquè els éssers humans als que  contradic també són fills de Déu, i des d’aquesta vessant no puc comportar-me com un enemic sinó com un amic. I un diàleg respectuós amb el contrari buscarà aquell consens que sense renunciar a les pròpies idees facilita conviure. Hi ha diàlegs difícils perquè la part contrària és el poder polític i les seves lleis contradiuen les meves idees i em resulta molt difícil el seu compliment quan defensen drets manipuladors dels drets humans justificant deures contraris al fet de ser persona. Estem vivint un procés de la humanitat en el que el feminisme recupera el seu espai en la convivència complint la norma d’igualtat, llibertat i fraternitat. Una recuperació que la justícia de la política tergiversa atorgant drets contraris a la raó de ser natural de l’home i la dona quin objectiu fonamental és la continuïtat de la humanitat, respectant la llibertat. L’ambient actual de la història humana beneït per la política i la justícia posa en evidència unes relacions humanes en les que la igualtat, trontolla, la llibertat està manipulada i la fraternitat no passa de ser un desig. La meva obligació és aportar el meu gran de sorra al costat del gra de sorra dels altres perquè amb el diàleg respectant les diferències bastim una convivència en pau.

LA LLIBERTAT ENS FA DIFERENTS

Les diferències en l’exercici de la llibertat dibuixen la globalitat en el ser i la necessitat en el fer. La vida és l’art de la pintura en que cada artista amb el color escollit defineix moments de l’existència. La vida també és el joc en que cada jugador es diferencia dels altres, uns juguen defensant, altres atacant, i tots tenen el seu espai. I podem continuar amb altres treballs amb diferències, com per exemple els cuiners i cuineres. I així en totes les modalitats de la vida. Si es respectés la característica de cada persona, es col·laborés en la seva formació i s’escoltessin les seves idees amb el corresponent diàleg amb tota seguretat la convivència seria més productiva, més rica i sobre tot una font de pau i benestar. La importància de l’especialitat de cada ésser humà en la història. Dissortadament els responsables de garantir la llibertat de convivència no compleixen amb el seu poder polític i massa sovint proclamen que ells son la llei i neguen la llibertat. No voler entendre la raó de les diferències.  L’anàlisi i l’estudi de les diferències amb el respecte a la persona pensant és una necessitat social per progressar millorant, millora la convivència i millora la persona. Les relacions humanes sense el respecte a la llibertat de cadascuna desemboquen en egoismes creadors d’odis i enemistats. No es poden negar els avenços culturals, científics, filosòfics i artístics. Però dissortadament els avenços culturals esdevenen negacions de la llibertat de moltes persones. La manipulació de la cultura és l’instrument pervertidor de la convivència. I la demostració ens la dona la multitud d’éssers humans que viuen en la misèria. S’els hi nega el dret a la llibertat. I encara pitjor, s’els hi barra el camí del seu exercici. Són tractats com éssers irracionals. La captura i venda d’esclaus ha estat una activitat econòmica que ha enriquit a molta gent. La llibertat ens fa diferents però a la vegada exigeix la fraternitat en la universalitat. Ser diferent no significa ser millor o pitjor, exigeix l’aportació de la saviesa d’acord amb la intel·ligència en el conreu de la convivència. Només les diferències ens fan veure que el progrés és imparable. Es tracta senzillament de ser millor avui que ahir i demà que avui. La fraternitat és la garantia en la diferència d’una convivència en pau.

LA LLIBERTAT ÉS ESSÈNCIA DE L’ÉSSER HUMÀ

Privar a les persones la llibertat és reduir-les a la fauna irracional. La racionalitat, facultat humana, que ajuda el raonament a distingir el bé o el mal dels pensaments i  de les accions de les persones. I l’ésser humà està dotat d’intel·ligència per poder argumentar la veritat dels coneixements. Tres qualitats definidores, intel·ligència, racionalitat i llibertat. Les tres són necessàries en el desenvolupament del procés humà. La persona pensa i d’acord amb el seu pensament actua. Una mateixa veritat pot esdevenir raó de diferències o més ben dit, la veritat d’un pot semblar o ser mentida en l’altre. I la raó està al costat dels dos. En el desenvolupament de la història els estudis filosòfics dels pensadors ens marquen el camí. I les seves diferències han estat l’origen de diferents models de convivència. Capitalisme i Comunisme han dividit la convivència i trencat el consens. No ha existit diàleg. Però molt abans la intenció de formar una Europa unida sota el govern del Papa de Roma de cap d’estat i l’Emperador del poder polític va desembocar en l’Europa de les nacions. El pensament religiós i el pensament polític dividits, divisió que encara continua i no sembla probable un acord, tot i els esforços de l’actual Papa Francesc. El procés polític, que es viu en el món, és un procés que criminalitzant el masclisme i justificant el feminisme manipula la llibertat. I qui en surt més perjudicat és la subsistència de la humanitat. Les diferències psíquiques i físiques entre la dona i l’home són diferències amb l’objectiu de la continuïtat de la humanitat. Aquesta continuïtat no exigeix una maternitat obligatòria, la dona pot desitjar no ser mare, el que no pot és trencar, sense raons racionals, el procés procreador una vegada iniciat. La llibertat pot semblar donar-li la raó. Però la llibertat en ella mateixa no és la veritat, pot equivocar-se. I l’exercici de la llibertat mancat de la saviesa intel·ligent porta a greus desordres socials, com s’intueixen en les lleis humanes dels nostres dies. I l‘objectiu de la llei és protegir la veritat de cada ésser humà.   

ELS MANIPULADORS DE LA MORT, DÉUS FALSOS FALSIFICADORS DE LA CONVIVÈNCIA

La humanitat distribuïda ens diferents models de convivència, com es dedueix de la sanció als creadors de la Torre de Babel, malgrat el milions d’anys d’existència, no ha assolit aquella unitat programada d’una vida en pau. I el problema rau en la finalitat, que els responsables de la felicitat humana, han posat en la mort l’argument sancionador de les lleis humanes. Però dissortadament un sector massa gran dels humans ha trobat en la mort l’acte criminal de fer justícia, perquè primer són ells. Convertir la mort en un crim és l’autodefensa de la mentida de la seva programada veritat. La mort argument de pau de la política, la mort argument de pau de les idees injustes que porten el malviure a tercers. Accidents climatològics també causen  morts, accidents en els que si pot descobrir la responsabilitat de la mà humana. La mort injusta és present cada dia en el planeta terra. Milers de nens i nenes que moren cada dia per culpa de la misèria que els porta a la mort; milers de persones ofegades en el mar fugint del seu país buscant dignes mitjans de vida; milers de morts causats per guerres que donen més importància al domini de la terra que l’assistència als ciutadans. Quina és la imatge de la humanitat? El predomini de la injustícia en la programació dels diferents models de convivència raonables d’acord amb els territoris ocupats. No entendre les diferències, que aconsellen els terrenys, denuncia una relació de domini irracional. La filosofia de la imatge humana ens alliçona com els membres dels cos humà i les capacitats de l’esperit han d’actuar en les relacions humanes perquè cada servei tingui els seus curadors esdevenint la humanitat un cos místic. La resposta a les diferències tenen en la saviesa intel·ligent el deure d’estudiar els mitjans de les seves col·laboracions. Quan una persona es nega a pensar produeix buits massa profunds en l’organització de la persona. I la convivència perd una col·laboració desembocant en la injustícia. L’incompliment dels deures condueix a la manipulació desordenada per justificar els mals que se’n deriven. I els mals no son altres que falsos déus. La filosofia de la mort en l’organització racional de la convivència humana porta directament al compliment de la llei de l’amor.