La geografia és determinant en la situació del
pobles del món en l’espai que els i
pertany. Però no sempre s’ha respectat. No només no s’ha respectat en la
història del poble català sinó que se l’hi ha negat i se li nega la seva
condició de poble amb els drets que li corresponen. Una contradicció en el
reconeixement de la llibertat dels pobles. Negant la llibertat de poble es nega
la seva existència. La saviesa de la natura defensa la saviesa de les persones
en l’exercici intel·ligent de la seva llibertat, essent una de les seves
condicions la programació de la seva convivència. Un poble pot existir sotmès a
l’esclavatge, però esclau i tot donar lliçons de vida. I Catalunya dona lliçons
de vida amb la particularitat que el seu dominador les fa seves perquè són
signe de vida intel·ligent. I aquesta condició vital és desitjada pels pobles
lliures. Catalunya, independent de la seva situació política, emergeix en
economia, ciència, literatura, art i civisme. Un exemple que sense
independència, els catalans saben viure lliures la seva negada independència.
Les lleis imposades no impedeixen l’exercici de la llibertat, dret personal,
tenint efectes sorprenents en el pensament. Sortosament la facultat de pensar
ningú la pot impedir. Poden fer esforços per limitar-la, i de fet l’estat
espanyol ho fa, imposant una educació legal obligatòria que limita l’exercici
de la llibertat definidora de la dignitat personal. Aquesta setmana el
Parlament Català ha estat testimoni d’una afirmació que vol justificà un dret
de ser. Tamames, qui fou un dels màxims comunistes de l’estat espanyol en temps
de Franco, sembla que sen penedeix passant a les files de VOX dient per
televisió que l’autodeterminació no existeix. Senyor Tamames, economista i
pensador, perquè existeixen les paraules? Negant l’autodeterminació és veu
autoritzat a negar la veritat d’un poble. És aquesta la manera de filosofar de
l’Estat Espanyol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada