La vida de la persona humana sempre des de la
seva creació ha estat limitada. Dos jardins la definien. La limitació esdevenia
eternitat, la vida es transformava de temporal en infinita. L’ésser humà feu de
la seva llibertat causa d’enfrontament creient-se déu. En una paraula actuava
com si ho fos. I la mort fou la demostració que no ho era i malgrat el seu
orgull podia recobrar el dret d’entrar al jardí infinit demanant perdó. La mort
esdevenia companya de la vida i porta de l’eternitat. Però no totes les
persones renunciaven al seu orgull i la història ens confirma que totes estan
sotmeses a la mort. I aquesta condició ha assolit tanta força que els
responsables de la convivència en pau l’han transformada en el seu argument. La
mort, les persones divinitzades l’han manipulat fent-ne la defensa de la seva
llibertat. La mort l’han convertida en garantia de convivència humana. No
complir la llei humana té sentència de mort. I els polítics s’han afanyat a
desenvolupar el negoci de les armes. Un negoci que afecta negativament a qui
declara la guerra com al qui la pateix. Un exemple que demostra la injustícia,
tant pel declarant com per qui la pateix. La guerra d’Ucraïna: Rússia la
declarant en el dia d’avui pateix més de 20.000 morts. Quina manera és aquesta
de defensar la convivència en pau? Però la mort té més manipuladors
d’injustícies: a.-els responsables de gestionar els bens naturals en benefici
propi i misèria aliena. b.- els lladres. c.- els criminals venjatius i provocadors
d’injustícies. N’hi d’altres de raons, com els accidents de trànsit per excés
de velocitat, manca de respecte a les normes, gaudir en l’estrena del cotxe més
modern i oblidar que porta companyia. I en la majoria sempre la mateixa causa
responsable: la responsabilitat humana deficient. Són excessives les
distraccions humanes amb accidents que acaben amb víctimes mortals humanes. Si
es respectés la mort germana de la vida, la pau al món seria la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada