L’ESTAT D’ALERTA AL SERVEI DE LA VIDA

En aquest mon nostre no ens hi podem moure distrets. Les entrebancades no porten a  bon port. I cal caminar atent perquè l’odi és una malaltia contagiosa. Contagiar a l’altre suprimeix pensadors que la humanitat difícilment podrà recuperar. I el món necessita bons pensadors. La filosofia culturalment enriqueix la història i dona categoria. Els pobles de la humanitat amb bons pensadors caminen segurs. Les persones han d’aportar una visió desvetlladora de la seva veritat perquè dialogant amb els altres descobreixin nous camins i noves veritats enriquidores del present i avantguardes del futur. Cada poble ha de tenir en les seves autoritats persones amants de la ciència i la filosofia i desventurat aquell ajuntament en el que la filosofia no desperti un esperit de servei. El temps actual amb el pensament femení en les seves administracions ha allargat la ma al pensament masculí propiciant un profund diàleg a la política dels pobles, nacions i estats. Obertament un avenç extraordinari quan els pobles estan dominants per polítiques egoistes desestabilitzadores. Cap estat pot desenvolupar-se en el camí de la inseguretat i d’una política egoista dels seus membres. La política catalana desperta prou confiança quan partits obertament contraris s’atreveixen a donar consells?  La política catalana actual és un servei a la vida dels catalans? Tinc els meus dubtes. Una pregunta: Gaudeix la política catalana d’una filosofia pròpia? Sortosament sí hi ha persones que  treballen la seva vida i el seu futur. Les persones es mouen i la pagesia n´és un exemple. Copio de la revista ARRELS el paràgraf SUPORT A LA PAGESIA. “Fer-se soci del Mercat Arrels és una manera real, autèntica i eficient de donar suport als pagesos i a les pageses que hi venen els seus productes. El Mercat Arrels va néixer com una eina per fomentar la venda directa de productes de proximitat. Un sistema que permet que el sector primari controli el marge de benefici. De manera que tots hi guanyem: qui produeix és compensat de manera justa, i qui hi compra rep aliments sans i de proximitat.”

LA LLIBERTAT DELS FILLS DE DÉU

El respecte que Déu té de la llibertat dels seus fills és la definició de l’amor. L’amor més gran és morir voluntàriament. I Crist morí clavat a la creu per salvar els pecadors. I ho demanà al seu pare: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. Sense el perdó de Déu no sabem estimar. No s’estima de veritat sense demanar perdó. Quina gran lliçó ens va donar Jesucrist clavat a la creu. I al lladre crucificat al seu costat i que va aprendre la lliçó li va dir: avui estaràs amb mi al Paradís. Condició dels fills de Déu és saber fer us de la llibertat. Entenem perquè som lliures? La llibertat ben entesa comporta saber demanar perdó. Reconeixement que Déu és el nostre Pare. És aquest el comportament de tota la humanitat? Dissortadament, no, massa persones es creuen que són déus. I el resultat d’aquesta creença no porta a la pau sinó a la guerra. I la humanitat no està en pau. La guerra és el seu ambient. És conseqüència d’arrogar-se poders que no es tenen perquè l’ésser humà no és déu, és finit, té un començament i un acabament. Quin és l’objectiu fonamental de la llibertat? Estimar. L’ésser humà perquè és lliure ha d’escollir i ho pot fer entre el bé i el mal. És la gran proba de la llibertat. I quan s’equivoquen els humans? Quan pensen que la seva felicitat és la riquesa, confonent la riquesa espiritual amb la riquesa material del diner. Fer-se ric és caure en la pitjor de les pobreses. És la ceguesa de la llibertat. Ser pobre esdevé la riquesa de l’amor.

EL BOSC ÉS UN MESTRE CONSTRUCTOR DE FUTUR

Les fulles dels arbres parlen amb els silencis i un dels silencis més preuat és el de les persones. Recordo les remors de les fulles dels arbres quan als meus anys d’infantesa em passejava entre els arbres del bosc de casa. A  les meves velleses encara escolto les remors de les fulles que em parlaven dels seus problemes que jo no entenia però m’agradava que els arbres m’expliquessin coses. Els troncs dels arbres gaudien amb les  meves abraçades posant les orelles en l’escorça innocentment sense entendre els sorolls però gaudint petonejant-los. Els moments de silencis del bosc enriquien  trobades no esperades de la gallina que sortia dels marges acompanyant els seus pollets. Sortien del seu amagatall, feien una passejada  entre els arbres i una vegada satisfeta la seva necessitat tornar a l’amagatall. El cant del gall encomanava una necessitat de relació amistosa per tornar a viure entre els barrots del galliner i en el corral l’ordi, la civada i el blat  les hi feien més fàcil l’existència i els pollets estrenaven la llibertat. El bosc de la casa de pagès ensenyava a jugar imitant el cant dels ocells. Els nius de les branques dels arbres eren una invitació a enfilar-s’hi per gaudir de la suavitat de les seves plomes. Però no era fàcil. Ser esclau no agrada a ningú. I un ocell engabiat  sense llibertat de vol en la suavitat del vent hi descobreix la necessitat de recuperar la llibertat perduda. La gàbia penjada a la paret del pati desperta la gola del gat de la casa mentre l’ocell espera jugar-hi. Dos desitjos enfrontats. L’ocell emmudí i no cantà més. La tristesa cada dia era més greu. El darrer adeu se l’emportà el vent fent-se senyor de les darreres notes musicals fent-se amigues de la música de les estrelles. Dos boscos que s’abracen agermanats amb el goig dels petons entre arbres i estrelles.

LA MORT FILOSOFA LA HISTÒRIA

Un estudi de les diferents formes de morir ens introdueix en una filosofia de la vida en l’apartat de relacions humanes. Relacions entre els diferents estaments socials i les diferències de pensaments dels humans. La pregunta és perquè moren les persones i com? La resposta més directa és perquè la vida de l’ésser humà és limitada, té un principi i un final. És a dir, de forma natural. D’altres per malaltia, per odi, per accidents i per guerres. Les mortaldats més grans les causen les guerres. No existeix un ordre social de convivència que per ell mateix sigui la pau. En aquest tema la religió també hi té molt a dir i fer. El problema és la varietat de religions, les que tenen un sol déu i les politeistes. I el problema s’agreuja quan s’hi posa pel mig la política afirmant per exemple que l’avortament és un dret. Si un matrimoni no vol tenir fills perquè s’han casat? És el primer error. Si una dona no vol ser mare, hi té dret, però que respecti la natura i no tingui les relacions que hi porten. Cal ser coherents. El dret a la mort comença en el moment de la gestió de la vida. Però, no és ni el pare, ni la pare qui tenen aquest dret, han de tenir cura de la vida del fetus. El seu deure és defensar la vida. La mort en el segle XX desenvolupa una filosofia personal d’acord amb el criteri de cada persona. Quan el respecte a la vida hauria de ser bàsic en la convivència resulta que la discòrdia cada dia és fa més general. Contradicció contra la democràcia. És aquest el procés que necessita la humanitat? L’objectiu és la vida. La mort ha d’estar al seu servei. Però és manipulada. I genera guerres. La humanitat ha rebut una lliçó divina de la mort que genera vida amb la resurrecció. El fill de Déu clavat a la Creu cridant “Pare, perdona’ls, no saben el que fan”. Morí i al tercer dia ressuscità. Aquesta és la gran lliçó de la filosofia de la història: Déu, fet home, ensenyant a morir.

                                                                                                    

ENTRO EN EL GRAN BUIT, DIARI DE PRESÓ, II/1975

El gran buit a que es refereix Lluis M. Xirinacs és una convocatòria a la gran lluita per la llibertat. I aquesta lluita es debat en anys de presó. Com ell, altres també ho han fet. I amb una peculiaritat. En una presó expressa per capellans. Es aconsellable la lectura d’aquest llibre? Personalment penso que sí i per qui no creu en Déu recomanable. El mateix títol del llibre ho recomana. El gran buit viscut per Xirinacs omple una etapa de  acte de llibertat i amor que mereixen viure totes les persones. En el fons tothom es presoner de la vida perquè la llibertat està dintre d’un marc tancat per barres de ferro. La defensa de la llibertat personal es viu en l’interior espiritual del ser perquè cap autoritat té poder per esclavitzar. ENTRO EN EL GRAN BUIT, en dos llibres, és la gran defensa de la llibertat que en fa Lluis M. Xirinacs essent la darrera defensa la seva mort en el pla de Can Pegot d’Ogassa. Una mort preparada durant cinc anys, aconsellat pel seu metge. La lectura del llibre que comento ens orienta de com estimava la mare desitjant morir al cim del Taga, muntanya de la mare, el dia de l’aniversari del seu naixement. ENTRO EN EL GRAN BUIT defineix una intel·ligència excepcional perquè és la definició de la seva vida que les persecucions humanes no podran desviar de l’amor de Déu que de la mà de la mare viu la filiació divina vencent les dificultats de la terra. Penso que no vaig errat que el llibre que comento és també una gran manifestació en el dolor de l’amor a la mare. L’amor maternal li donava força en la seva lluita per una vida digna però una lectura atenta ens farà adonar de la seva gran intel·ligència i saviesa que li facilitaven aconsellar en temes científics i filosòfics. Acabo amb unes paraules de Lluis M. afirmant que “una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa”.

NO OBLIDEM QUE VOTAR ÉS LLIBERTAT

Tots els pensaments i fets de l’ésser humà estan regulats per la llibertat. No oblidem que per naturalesa l’home i la dona són lliures. I que és la llibertat. Si sabem llegir la filosofia de ser persona ens adonarem de la possibilitat d’equivocar-se podent-se produir un doble efecte. Que la mateixa afirmació en una persona sigui veritat i en una altra mentida. I aquest és un error que li va com anell al dit a la classe política. Tothom és gestor de la llibertat i ningú és senyor de la llibertat dels altres. Personalment no puc estar d’acord amb una llei. La resposta no ha de ser incomplir-la si no complir-la i manifestar perquè no si està d’acord. Si l’autoritat és responsable entrarà en diàleg amb qui pensa diferent. Fruit d’aquest diàleg és el progrés. La Torre de Babel de la Bíblia és un exemple del perquè ha d’existir el diàleg. Negar aquesta necessitat és negar la veritat de l’ésser humà. L’existència dels diferents pobles (nacions) és una necessitat si  de veritat respectem la llibertat. Els avenços culturals de la humanitat al llarg de la història són el fruit de la llibertat defensant la integritat de la persona. La persona sense llibertat no existeix. I els polítics de tots els temps ho haurien d’entendre, també els responsables de la religió. El Papa Francesc comença la seva encíclica “alegreu-vos-en i celebreu-ho” amb aquestes paraules: “El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la veritable vida, la felicitat per a la qual hem estat creats”. No oblidem que la democràcia és el model polític que sembla predominar però aquesta tendència s’enfronta al gran enemic de l’autoritat absoluta. La mort del gran nombre de persones dels nostres dies demostra la irregularitat dels diferents poders polítics. Les votacions catalanes del dia 12 de maig de 2024 seran unes autèntiques votacions democràtiques? Honradament penso que no. Catalunya com a nació lliure no és respectada per la política dita de dretes espanyola. Negant la llibertat dels altres afebleixen la seva llibertat. Queda molt de camí per saber què és la llibertat.

L’EVANGELI NO EXCLOU A NINGÚ...

Els principis en els que es basa el catolicisme són els de l’evangeli. Afirmar que “un nacionalisme excloent és contrari als principis catòlics” denuncia una mancança greu de capacitat intel·lectual per entendre els missatges i una demostració d’una postura d’auto-arrogar-se valors que no tens i necessites i per això t’aixoplugues en valors d’altres que consideres de cara al públic més importants que els teus, si no, no ho faries. És curiós que polítics que contínuament proclamen que no es pot barrejar política i religió s’hi emparin en nom del seu concepte de religió universalitza’t. I desprès afegeixen que en les seves decisions són independents i no es deixen influir. Quan una persona és religiosa de veritat i es considera fidel d’una determinada religió, si és coherent, en la seva vida en el camp que sigui la seva religiositat hi ha d’incidir i del contrari que abandoni la seva religió o l’activitat que l’impedeix ser coherent. D’acord amb la cita política referenciada en el món existeixen milions de persones que pertanyen a nacionalismes excloents. Si ets francès, no ets espanyol, però un i altre poden ser catòlics, o no? Ser patriota no comporta practicar una religió. Coherencia, per favor. Ser persona no comporta religió o patria. Qui és excloent és aquella persona que no reconeix la llibertat de ser dels altres i de les col·lectivitats. La moralitat, la religiositat és un signe d’identitat diferencial i l’Església Catòlica ho reconeix. Com en totes les realitats de la vida els càrrecs no són, i déu-vos-guard que ho fossin, garantia de convivència. Totes les persones, totes sense excepció, estan marcades per la possibilitat d’equivocar-se. I l’Església Catòlica i el mateix evangeli ho reconeixen. Però una circumstància és la capacitat d’error i l’altra que els principis del catolicisme esdevinguin excloents pel color polític. Amb l’evangeli a la mà, Catalunya amb tota legalitat i licitud pot treballar per assolir la seva independència, que és un dret natural i no hi ha cap religió que aquest dret el pugui negar.