Teologia i evangeli obliguen dimitir al Ministre d’Interior

Una persona que es confessa públicament religiosa, cristiana i catòlica no pot separar en la seva conducta política i religió. Si no es veu capaç de complir amb els deures de les dues tendències ha de renunciar a les dues o deixar de pertànyer a la que més l’incomoda. Però no caldria renunciar a res si de veritat fos una persona naturalment íntegra, perquè la primera condició natural de la convivència és el respecte a la dignitat de l’altra i la dignitat natural no es perd mai encara que per dignitat es vegi obligat a condemnar conductes incíviques, inhumanes i antisocials. I si al dret natural hi afegim el programa evangèlic, es va força més lluny perquè ensenya a estimar a l’enemic. Cal valorar que vol dir estimar i condemnar i perdre la dignitat. L’autoritat no condemna la persona, sanciona actes contra natura i contra la convivència i per aquests actes ha de complir unes penes que si s’hi nega poden fins i tot suposar una cadena perpètua. Li recordaria al Ministre de l’interior que la gravetat de la falta es fonamenta en el pensament valorat i acceptat amb el greuge d’executar-lo posteriorment. El fet d’existir les valoracions de Catalunya que s’han escoltat en boca d’una persona que es proclama catòlica creient i fervent és motiu suficient per demanar perdó i complir la penitència que no pot ser altra que dimitir del càrrec. I no feia falta que es conegués la gravació. Hi ha una dita castellana que diu “quien roba a un ladrón ha cien años de perdón”. Les gravacions li han robat a un lladre les seves idees i propostes. La societat va més lluny que les lleis que normalment no han estat aprovades per tota la societat. Ha pensat el molt catòlic ministre que la frase “els hem arruïnat la sanitat” porta indicis d’homicidi i va contra el manament “no mataràs”? Ha valorat el Ministre que aixecar falsos testimonis va contra el sisè manament que també castiga la mentida, base dels falsos testimonis? Ha valorat la conclusió evangèlica que totes les lleis es redueixen a estimar a déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix? Les gravacions l’acusen greument i l’obliguen a demanar perdó i si no s’arrapenteix, la solució és donar-se de baixa de l’Església Catòlica. La política amb tota la seva problemàtica no l’eximeix de complir amb la seva fe. És veritat que la política i la religió sovint xoquen frontalment i en la forma humana del xoc s’hi valora el compliment dels principis de convivència de les persones. El vot esdevé el signe de la seva tendència malgrat perdi, pèrdua que l’obliga a respectar la majoria humana, respecte que es  demostra en les formes sense rancors i sense acusacions inhumanes. Sr. Ministre, oi que cada dia resa el Pare Nostre? Recorda allò de “perdona les nostres culpes, com nosaltres perdonem els nostres deutors”? Sr. Ministre, un catòlic pot ser un bon ministre d’un govern fins i tot ateu, però ell ha de complir la doctrina catòlica.

Al President i al Ministre de l’Interior del Govern d’Espanya

Els esdeveniments internacionals, malgrat exercir en funcions, porten nova llum sobre la visió democràtica d’una Europa Unida per part del Govern Espanyol. Una visió manifestada pel Sr. Mariano Rajoy a Brussel·les amb motiu de la petició d’Escòcia de  continuar a la unió malgrat la votació anglesa de votar en contra pensant més en Catalunya que en la democràcia i les gravacions entre el Ministre de l’Interior i el destituït Director de l’Oficina Catalana Antifrau en que entre altres manifestacions es vantaven d’haver-se carregat la sanitat catalana, han rebut un greu revés al rebre el President del Parlament Europeu a la Primera Ministra d’Escòcia. El diàleg democràtic és sempre obert i la veu del poble és superior a les lleis segons la sentència del 22-07-2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia. Penso humilment i amb la mà al cor que el Sr. Mariano Rajoy i el Sr. Jorge Fernández Diaz haurien de fer un recés polític, una mena d’exercicis espirituals, per estudiar en profunditat la Constitució i conformar el seu comportament polític de govern amb la Constitució per valorar els encerts i les errades, que n’hi ha i força, dissortadament per al país i especialment contra Catalunya. Per començar han de tenir present que la mateixa

Constitució reconeix que es fonamenta en la Declaració Universal dels Drets Humans i seria una meditació prou interessant si en aquests exercicis de dignitat política analitzessin les vulneracions comeses al costat dels encerts, amb el ben entès que una majoria plausible no disculpa una minoria criticable negativament. Valer-se del poder polític per denigrar un exercici democràtic avalat per una gran majoria de ciutadans és una vulneració greu de la Constitució i ells ho saben. La lectura que en fa el PP i sobre tot Mariano Rajoy del resultat de les votacions del 26J., palesa amb massa claredat més ambició de poder que no de servei democràtic. Només les formes manifestes de com s’enfoquen les converses són prou evidents de l’orientació que es preveu tindrà el nou govern si el forma finalment el PP. Personalment penso, que el problema català i la possibilitat del seu exemple per altres autonomies, serà la clau perquè PP, PSOE i C’s arribin a un acord. Un mal govern per Catalunya i a la contra dolent per a la pell de brau. Per millor entendre el meu pensament hi adjuntaré una còpia de la sentència citada del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Sr. Ministre de l’Interior quan una il·legalitat és justícia?

L’escàndol de les converses entre el Ministre de l’Interior i el Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya agreuja la seva dimensió quan es justifica en base a unes gravacions il·legals. Acceptem, que no ho crec just, que siguin il·legals, però una il·legalitat jurídica pot legalitzar una il·legalitat contra natura? L’existència il·legal d’unes gravacions no legalitza els fets contra la justícia natural que s’hi denuncien. Sr. Ministre, malgrat no estar-hi d’acord, accepto la il·legalitat però amb aquest fet no puc justificar la seva il·legalitat i davant la societat ni vos, ni el vostre col·laborador teniu dret d’exercir càrrecs públics. Sr. Ministre la criminalització que des d’el govern promoveu contra el govern de Catalunya per posar les urnes el 9N., és una il·legalitat constitucional perquè és un atac directe a la veu del poble que és sobirà i ho és tan quan aplaudeix com quan acusa. I vos i el vostre equip ho sap i malgrat tot no us aparteu d’una comportament basat en la corrupció, que dissortadament per el poble espanyol, té base legal. La meva veu es perd en el desert però la Constitució m’autoritza a manifestar lliurament la meva opinió i la meva és que esteu corrompent la  democràcia espanyola i els catalans, al costat dels acusats, demostrarem al món la vostra il·legalitat  amb l’assoliment de la independència. I penso que estic en el camí correcte. Darrerament he entrat a la pàgina del Parlament Europeu per assabentar-me dels meus drets i de com ho he de fer per fer-hi arribar la meva denúncia contra el govern d’Espanya referent a la nació catalana. Sr. Ministre, aquest dret l’exerciré i convidaré a tots els catalans i als espanyols que pensen com jo, que n’hi ha molts, no en dubti. I sé que el Parlament Europeu escolta i en pren nota. Catalunya és el meu estat propi per convenciment i ho serà políticament i legal. Sr. Ministre no es poden cometre il·legalitats amagant-les valent-se de clavegueres. La història és un procés i de la mateixa manera que avui condemna el govern feixista de Franco, demà pot condemnar el govern d’estil absolutista del seu partit, el PP. Cal ser demòcrata de fet, no només de nom. Sé que sóc molt dur, però més dur és viure en una democràcia manipulada. Vos i el vostre col·laborador us heu denunciat i la història us en demanarà comptes en un termini no massa llarg.

On rau La força de la veu dels ciutadans?

Les votacions del 26 J., han fet més feliç el PP. Per què n’ha sortit més reforçat? Té força a l’abast la possibilitat de formar govern. On és la resposta a la petició de cal fer fora al PP i Mariano Rajoy? Francament, ho voldria entendre. He arribat a una possible explicació, PSOE, Podem i C’s amb una campanya hostil li han servit amb safata la victòria, relativa però victòria. Una victòria que deixa sense alternativa al PSOE, que deixa sense veu a C’s i que nega tota possibilitat a Podem. Senzillament opino que les campanyes electorals no han d’anar contra ningú, respectar els opositors i basar la força de l’argumentació en la qualitat i dignitat de la filosofia de govern del partit. La por que ha decantat el vot, penso no equivocar-me, ha portat a la continuïtat del PP en el poder per no perdre la pensió. Diria que el vot de la gent gran ha donat la victòria a “más vale pájaro en mano que ciento volando”. Per altra banda el PP té una base molt fidel que mai votarà en contra i aquesta fidelitat i la por l’han fet guanyador. I m’és molt dur haver-ho de reconèixer, la campanya ha estat millor programada i més hàbil que la dels contraris. No oblidem però que la cultura de convivència de l’Espanya central és molt difícil de compaginar i coordinar amb la cultura que de la convivència en tenen els països catalans i especialment Catalunya i és Catalunya on el PP no ha guanyat, és veritat que tampoc a Euskadi. La proposta ciutadana serà interpretada amb sentit d’estat? Penso que no, que ho serà en sentit de partit. Per casualitat he escoltat unes paraules de Mariano Rajoy sobre la seva suposada voluntat de dialogar amb tothom. I no ho farà. No ho farà perquè la seva filosofia política és tancada i centralista i la unitat només té sentit quan és unificació. Per altra banda el seu punt de vista de la sacralitat de la llei li impedeix comprendre la possibilitat de incomplir-la quan el motiu és superior a la llei i es basa en drets naturals. No ho té massa fàcil a l’hora de formar govern si ens creiem les afirmacions fetes pels partits durant la campanya electoral. Però hi ha plats de llenties que poden ser molts digestius. I no en faltaran. Però el problema greu que no aconseguirà resoldre és el de la independència de Catalunya. Les votacions no l’han afeblida, han donat un contundent missatge a EN COMÚ PODEM. Només cal valorar on i com ha guanyat. I si són coherents han de fer possible el dret a decidir i la voluntat dels catalans, n’estic convençut, continua clara i contundent, majoritàriament votarà Catalunya Independent. El procés europeu, no es pot amagar, amb l’exemple d’Anglaterra és favorable a la independència i Europa no pot obviar un estat amb una filosofia política molt clara de com es configura una Europa global. La unitat no és la unicitat, és el fruit d’una pluralitat natural intel·ligent i solidària. I en l’actualitat Europa no ho compleix i no ho compleix perquè s’ha allunyat de la filosofia dels fundadors d’Una Europa Unida del segle XX, que el XXI pot destruir. La filosofia que Catalunya té de la independència és fonamental i necessària per bastir una Europa Unida. Seria molt útil que Mariano Rajoy, que tant promet, segui a parlar de com ha de ser l’Espanya que vol esdevenir fonamental a Europa. Ho serà amb la solidaritat i amistat d’una Catalunya Independent. Sr. Rajoy ho ha promès, dialogarà amb els independentistes? Em temo que NO.

He votat, però no les tinc totes...

Desprès de l’escàndol aixecat per les converses entre el Ministre de l’Interior i el Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, la continuïtat dels dos en el càrrec i la resposta anodina del govern, sento un run run que em diu que es viurà un altre escàndol manipulador de les votacions. No m’agrada gens que les autoritats pertinents no hagin destituït el Ministre de l’Interior que si ha estat capaç de denigrar el govern de la Generalitat com ho demostren les paraules, també pot manipular els resultats de les votacions catalanes. Mantenir-lo en el càrrec per part del President del Govern significa que s’aprova la seva gestió i té carta lliure en la continuïtat. I la meva por augmenta davant les declaracions ofensives pronunciades per elements de l’estat espanyol tractant d’irresponsable al ministre anglès per organitzar el referèndum del brexit. Si jo no tenia fe ni en la política espanyola, ni en la justícia, els darrers esdeveniments han refermat el meu convenciment. És antidemocràtica i contra natura l’actuació dels dos personatges que emparant-se en la possible il·legalitat de les gravacions atorguen licitud a un comportament inhumà quan fan referència haver destruït la  sanitat catalana. Justificar un fet contra natura servint-se de la llei denuncia una total manca de respecte a la humanitat i als seus drets. Els ciutadans tenim tot el dret de conèixer directament o indirecta si els superiors en el nivell que sigui són dignes del càrrec o no, més ben dit si el seu comportament dignifica. I les declaracions no negades i confirmades per la veu pròpia tenen prou validesa per què els ciutadans exigeixin la destitució immediata. Quina credibilitat em mereixerà avui el ministre de l’interior quan informi sobre el resultat de les votacions? Per dignitat a la persona com a persona hauria de dimitir ell i aquells que podent-lo dimitir no ho han fet. I quan tinc les meves pors sobre la manipulació de les votacions, no em refereixo només a les catalanes, sinó als resultats que afavoreixin els partits que d’antuvi ja han apartat del seu contuberni. El panorama espanyol post electoral no fa albirà cap esperança d’un futur millor, no per la dispersió del vot, que seria el millor de la jornada, sinó de la feblesa política dels responsables de gestionar el mandat de les urnes. Declaracions de partits estatals ja han donat a entendre la poca fe que tenen en les votacions fent les declaracions que han fet del brexit. Com segons el PP i el PSOE no es pot donar oportunitat als ciutadans de decidir políticament, donen a entendre que si no els hi agrada el resultat, tenen dret a manipular-lo. Aquesta és la seva democràcia. Espero i desitjo que tot i l’entusiasme que hi posin, el vot català sigui un clam prou alt que ressoni arreu. Sembla ser que Europa ho espera per les observacions que ha fet a Espanya sobre el vot per correu i la campanya electoral. Malgrat les meves pors tinc fe en  Catalunya i en el vot dels espanyols que de veritat estimen Catalunya i la seva nació Espanya. Demà Catalunya uns passos més endavant en la caminada ferma cap a la independència.