Quatre per repartir-se Espanya

No vaig visionar el debat a quatre per governar Espanya. Els pocs comentaris que he escoltat em són suficients per entendre la feblesa democràtica dels grans (per nombre) partits espanyols i la poca intel·ligència per arribar a acords. Espero que la societat espanyola no es deixi ennuvolar per cap dels quatre i que el vot sigui veritablement lliure evitant tota manipulació. La voluntat, si n’hi havia, de convèncer els votants, palesà que la millor resposta ciutadana ha de ser l’oblit per respecte als milions de votants que no els hi donen confiança i es reparteixen entre altres formacions que no estaven convidades i alguna d’elles barroerament menystinguda. La postura  dels quatre, pel que conec d’ells i allò que dedueixo, fou una defensa aferrissada de la pròpia veritat amb un vergonyant menyspreu de la veritat dels altres que la cataloguen de mentida i una manca de respecte a la llibertat d’opinió de les persones. Darrera d’algunes propostes s’hi intueix la possibilitat d’un cop d’estat en defensa de la llei i de la  democràcia. Verdaderament un horitzó negre per al poble espanyol. La continuïtat i el canvi, dues paraules en discòrdia. Senzillament la defensa de la continuïtat democràtica és el futur i el canvi no vol dir implantar un altre model de convivència, sinó millorar l’actual. És la norma natural del progrés. El canvi de partit en el govern no ha de suposar ni continuïtat, ni canvi en la convivència ciutadana sinó progrés en la base que es manifesti en el respecte a la dignitat de les persones. Els enfrontaments entre els quatre no feia res més que demostrar la seva feblesa democràtica en la defensa dels drets personals supeditats als interessos de partit. La reforma de la Constitució ha de començar per posar en ordre la partitocràcia i guanyar-se la credibilitat per merèixer esdevenir governants. Cap dels quatre partits de la taula de debat, segons el meu criteri, és digne de confiança i no ho són perquè la seva presència no augura cap orientació creïble en el respecte a les persones. No és menester citar exemples, estan prou a la llum pública i la gent ho pateix. I no pretenc canvis d’opinió referent als partits independentistes, em refereixo només a que un enemic  mereix el respecte de ser persona i si el comportament no és conforme a llei que se li apliqui sempre que la llei vigent no conculqui la llei natural. Penso que el futur de la política de la pell de brau l’han de dictar les persones i els partits han d’escoltar i voler entendre, condició que no han complert en el seu comportament per formar govern segons la voluntat popular expressada en les darreres eleccions. N’hi haurà unes segones, seran enteses com cal? Seran veritablement lliures? Només desitjo que la voluntat popular sigui intel·ligent, sincera i clara. Els quatre necessiten ser cridats a l’ordre per la veu del poble, sobirana segons la Constitució i que sigui respectada pels partits.