La política en la global integritat humana

Estem vivint uns temps, valorats de difícils, i denuncien una urgència: estudiar si els fruits de les accions humanes compleixen totes el deure i dret natural de servir a la humanitat. No és irracional, ni il·lògic, pensar que la individualitat és per naturalesa servidora de la col·lectivitat. I aquest servei és impossible sense l’estructura globalitzada de cada persona. Ser persona és imprescindible per a una convivència humana pacífica. Ser persona és anterior al fet religiós, polític, econòmic i social. Només una persona íntegra està capacitada per omplir amb naturalitat els camps esmentats. Però no es podrà moure amb normalitat en cap d’ells si no és justa i verídica, en una paraula si les seves accions no s’emmotllen a la veritat i a la justícia. I és precisament aquesta exigència la denúncia de la greu problemàtica actual de convivència que dóna més importància a la política que a la persona, a l’accident que a la realitat. Curiosament aquesta condició és una ensenyança evangèlica, d’ara en endavant adorareu al Pare en justícia i veritat. Condició sine qua non. La problemàtica rau en la manipulació d’allò que és just i verdader. No es valora des de la integritat humana sinó des de la conveniència humana dels poders fàctics. I la resposta ens la dóna el tractament desigual dels éssers humans. I aquesta hipocresia es manifesta també en els models democràtics de societat d’una manera manipuladora, vestida de pell d’ovella, en les campanyes electorals. Òbviament que no sóc ningú per desautoritzar, ni desacreditar cap persona, però sí que gaudeixo del dret de poder opinar sobre els fruits de certes paraules i promeses. I les campanyes electorals van riques de promeses que a l’hora de la veritat no es compleixen i la pell d’ovella amb que es vestien quan les pronunciaven ho justifica tot. I així anem. Repetirem unes eleccions que la veritat i la justícia no van fruitar un govern. Si no van fruitar era perquè el conreu i els adobs emprats no eren els justos, ni el verdaders. Es repetiran els mateixos sistemes de conreu i d’adobs? Hem après tots, polítics i votants dels polítics la corresponent lliçó?  No tinc esperit profètic, però no les tinc totes. Crec en la gent, en aquella gent que no es deixa manipular. Seria un signe clar de rebuig que els mítings tanquessin les portes per falta d’assistents. Però aquest fet hauria de tenir continuïtat amb una votació que demostrés que sí es vol un canvi però deixant als partits culpables de la situació, que es viu, fora del Congrés i del Parlament. Podrem gaudir dels beneficis de la veu del poble verídica i justa? M’agradaria no tenir dubtes.