Sant Joan amb propaganda electoral

És curiós que la festa de Sant Joan coincideixi a l’estat espanyol amb una situació política d’un horitzó no massa esperançador democràticament. Darrer dia d’una campanya en que una part molt significativa de Catalunya, recordant Sant Joan Baptista clamant en el desert l’arribada del salvador que obre les portes al regne de Déu, amb el seu vot demostrarà que el seu regne està a les portes. El fons religiós de la semblança no li treu valor, tot el contrari revaloritza la crida política d’una majoria clara de catalans. Només els que vivien còmodament en el seu status quo tractaven de boig al predicador del desert, se’n burlaven i denigraven. Amb més de dos mils anys de distància Catalunya acaba de viure un esdeveniment semblant. Un ministre i un magistrat en excedència protagonistes del fet que menystenen Catalunya malgrat la claredat de l’escàndol amb el rerefons de la seva pròpia veu, que els denuncia com a culpables, però com els fariseus es mofaven del Baptista, ells ho fan de Catalunya, vestint-se amb una hipòcrita pell de bé.

De la mateixa manera que el predicador del desert va presentar a la gent el portador del regne de Déu, és esperançador pensar que la gent de Catalunya que defensa el seu poble per ser un estat, amb el seu vot palesarà que la independència és una esperança ferma en el marc d’unes votacions que no són catalanes. Al costat d’aquest escàndol, que òbviament posarà als ulls del món més claredat d’una política corrupta que se serveix de la política i de la justícia per afeblir i matar políticament als que pensen diferent, el món coneix la victòria del brexit que trenca una Europa que practica una política d’una orientació econòmica que alimenta sentiments de rebuig per part de nacions riques i indignació per part de les pobres. Quin serà el paper de l’estat espanyol desprès de les votacions? No és prou clar per culpa d’una corrupció que actua vestida de pell d’ovella i cega a les persones que no són capaces intel·lectualment d’adonar-se de la hipocresia política. Independentment del resultat a nivell estatal és necessari que la veu de Catalunya sigui prou clara i forta denunciant la seva arribada a la pancarta que proclama Catalunya nou estat europeu.

El trencament de l’estat espanyol pot produir el mateix efecte que el trencament per part d’Anglaterra de la Unitat Europea, que s’aixequin noves veus reclamant la independència perquè la seva realitat de poble els en dóna el dret. Un mapa políticament apassionant a nivell europeu i espanyol amb un horitzó de la victòria dels pobles amb personalitat pròpia per ser independents. Catalunya com Sant Joan és la veu en el desert que no agradava a les autoritats Palestines ni a Roma, com la veu de Catalunya no agrada a l’estat espanyol però a diferència de Palestina algunes nacions d’Europa escolten atentes la seva veu. L’esperança del regne amb la realitat a l’abast. El vot dels catalans del 26 J., per una Catalunya Independent.