Amb el campionat de futbol europeu de fons

La imatge universal de convivència del segle XXI presenta unes pinzellades tan desequilibrades i desequilibrants que poden posar en dubte la bondat social dels progressos de la ciència i de la tecnologia. A qui afavoreixen els avenços tecnològics i científics? Hauria de poder contestar que a la humanitat, però no és possible. Fem una ullada en el context del mes de juny actual (2016). Se celebra les finals de la COPA DE FUTBOL D’EUROPA. L’espai que hauria de ser un oasi de pau i tranquil·litat s’ha transformat en un ambient de malestar, baralles amb la urgència de les forces armades per imposar una pau que és fictícia. Tot una contradicció, una activitat humana que en un principi és símbol de pau i bona harmonia necessita la protecció de les armes per poder-se desenvolupar. Dóna la impressió que en el món actual manen les armes i qui més armes controla més amo serà del món, però no generarà pau. Però encara complica més la situació quan el país organitzador i més d’algun dels participants estan sota l’amenaça terrorista. Si el desenvolupament del campionat esportiu necessita les armes per existir, tampoc en pot prescindir Europa i la seva estructura. Però no només Europa, sinó el món sencer. Coincidint amb el Campionat Europeu i amb la mirada a l’horitzó no llunyà d’unes olimpíades, la societat pateix l’espectacle de dinou dones cremades vives per negar-se a fer el sexe com a resposta de la justícia de les armes i a Orlando (EEUU), moren cinquanta persones amb un atac terrorista perquè les armes convertides en religió, trist espectacle, maten si et negues a conviure com les armes llei volen. I mentre a Europa es juga a futbol protegit per les armes. Què s’hi amaga en el centre de la convivència? Dissortadament que el poder ignora la dignitat humana.

Matar un gai perquè és gai és un crim contra natura. Una persona pot ser gai o lesbiana, però primer és humana, humanitat, pot ser religiosa o atea, però primer és humanitat. I mentre no es respecti aquest principi no hi haurà pau al món. Per què si ampliem la mirada ens adonarem la realitat de moltes maneres d’ignorar la dignitat humana i d’aquesta circumstància en són culpables la política, la religió, l’economia quan els seus actius es com porten egoísticament i actuen com si fossin els amos del món. Malgrat sembli mentida el centre del  desequilibri universal no és altre que la manca de respecte a la humanitat perquè una persona és “humanitat”. Jo em pregunto, el Campionat d’Europa de Futbol acaba amb un campió i quina ha estat la seva aportació a la pau del món? Dissortadament cap, perquè per ser ha exigit la presència de les armes i sense elles no seria. Si aprofundim un xic més descobrirem com el problema és la manca de respecte a la persona, perquè els exemples viscut en l’esdeveniment esportiu són massa clars de la realitat de la manca de respecte mutu i de la presència de l’odi sembrador d’enemistats. Si un esdeveniment que per ell mateix s’anomena factor social necessita les armes per fer i ser i els seus addictes acaben barallant-se, quina esperança podem tenir d’un món en pau? Es vulgui o no es vulgui la causa del problema i la solució té la centralitat en el ser humà. La integritat global de la persona és la resposta al problema. Quan una persona és íntegra globalment? Els sistemes filosòfics estan sobre la taula. Cal ser dialogants.