Una persona que es confessa públicament religiosa,
cristiana i catòlica no pot separar en la seva conducta política i religió. Si
no es veu capaç de complir amb els deures de les dues tendències ha de
renunciar a les dues o deixar de pertànyer a la que més l’incomoda. Però no
caldria renunciar a res si de veritat fos una persona naturalment íntegra,
perquè la primera condició natural de la convivència és el respecte a la
dignitat de l’altra i la dignitat natural no es perd mai encara que per
dignitat es vegi obligat a condemnar conductes incíviques, inhumanes i
antisocials. I si al dret natural hi afegim el programa evangèlic, es va força
més lluny perquè ensenya a estimar a l’enemic. Cal valorar que vol dir estimar
i condemnar i perdre la dignitat. L’autoritat no condemna la persona, sanciona
actes contra natura i contra la convivència i per aquests actes ha de complir
unes penes que si s’hi nega poden fins i tot suposar una cadena perpètua. Li recordaria
al Ministre de l’interior que la gravetat de la falta es fonamenta en el
pensament valorat i acceptat amb el greuge d’executar-lo posteriorment. El fet
d’existir les valoracions de Catalunya que s’han escoltat en boca d’una persona
que es proclama catòlica creient i fervent és motiu suficient per demanar perdó
i complir la penitència que no pot ser altra que dimitir del càrrec. I no feia
falta que es conegués la gravació. Hi ha una dita castellana que diu “quien
roba a un ladrón ha cien años de perdón”. Les gravacions li han robat a un
lladre les seves idees i propostes. La societat va més lluny que les lleis que
normalment no han estat aprovades per tota la societat. Ha pensat el molt
catòlic ministre que la frase “els hem arruïnat la sanitat” porta indicis
d’homicidi i va contra el manament “no mataràs”? Ha valorat el Ministre que
aixecar falsos testimonis va contra el sisè manament que també castiga la
mentida, base dels falsos testimonis? Ha valorat la conclusió evangèlica que
totes les lleis es redueixen a estimar a déu sobre totes les coses i al pròxim
com a tu mateix? Les gravacions l’acusen greument i l’obliguen a demanar perdó
i si no s’arrapenteix, la solució és donar-se de baixa de l’Església Catòlica.
La política amb tota la seva problemàtica no l’eximeix de complir amb la seva
fe. És veritat que la política i la religió sovint xoquen frontalment i en la
forma humana del xoc s’hi valora el compliment dels principis de convivència de
les persones. El vot esdevé el signe de la seva tendència malgrat perdi, pèrdua
que l’obliga a respectar la majoria humana, respecte que es demostra en les formes sense rancors i sense
acusacions inhumanes. Sr. Ministre, oi que cada dia resa el Pare Nostre?
Recorda allò de “perdona les nostres culpes, com nosaltres perdonem els nostres
deutors”? Sr. Ministre, un catòlic pot ser un bon ministre d’un govern fins i
tot ateu, però ell ha de complir la doctrina catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada