PERSONA, DIGNA I LLIURE

 

La imatge, que donem les persones al llarg de la història, pot dificultar tenir un concepte unitari per les múltiples diferències físiques i psíquiques.  Les diferències no defineixen el ser, el necessiten. El físic i el psíquic integren la persona. La dignitat i la llibertat li son inherents.  El fet d’existir comporta la necessària condició de dignitat i llibertat. El néixer digna i lliure possibilita multitud de situacions que manipulen la imatge. És molt difícil reconèixer en un criminal la dignitat. No podem oblidar que per la seva llibertat, la persona pot variar d’imatge, variació que pot tacar la dignitat. Per què? Senzillament perquè la saviesa que ha d’actuar d’acord amb la seva intel·ligència se sent dominada per un egoisme dominat per l’odi, l’avarícia, l’orgull. El seu individualisme s’aparta de la globalitat humana. Quan una persona no se sent global nega el respecte als altres manipulant la llibertat i per coherència nega la dignitat. Una postura totalment oposada a la naturalesa.  La manipulació de la llibertat omple les presons de persones dignes. S’ha de respectar la dignitat d’un criminal? Si parem esment en la configuració humana, sí. Per què? L’exercici de la llibertat exigeix valorar les accions abans de sancionar-les i si el subjecte criminal creu en la bondat del seu acte davant l’acusació d’una altra persona, allò que cal és dialogar-ho per descobrir l’error i actuar en consonància, penedir-se, demà perdó i complir la penitència, que no sempre ha de ser la presó. Tinc la impressió que el crim va esdevenir  fet social per una autodefensa davant la injustícia del poder. I aquesta acció fa milions d’anys que la societat la pateix. El poder no va reconèixer les seves errades i de ser crims esdevingueren actes socials. I la injustícia s’instaurà com a norma que al segle XXI encara perdura. I el que és més greu que la pena de mort s’instaurà com a penitència, penitència falsa perquè al condemnat no se li dona temps per complir-la. No permetre complir la penitència és una injustícia perquè la penitència no la compleix el culpable sinó el jutge que condemna. Dignitat i llibertat són dues qualitats humanes que clamen respecte en un moment de la història orgullosa del seu progrés científic i tecnològic incapaç d’aturar les guerres amb milions de morts i de dignificar la vida de milions de persones que moren de pobresa i misèria. La justícia mundial no garanteix la dignitat i la llibertat, negant el dret a milions d´humans a ser persones.

DIOS QUIERE LA UNIDAD DE ESPANYA

Paraules de l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares. No li portaré la contrària perquè jo també la vull, però no com es dedueix d’altres expressions. Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 va afirmar que no hi havia “justificación moral alguna para la secesión”. Sr. Arquebisbe la unitat territorial no entén de moralitat, el territori no pensa, ni parla, ni odia, ni estima. La unitat de les persones, teològicament, vostra eminència, sap molt bé quina és la seva filosofia evangèlica. Personalment, jo català, no necessito ser espanyol per sentir-me en comunió amb les persones. Les diferències  són norma de convivència i una d’elles és la pertinència a territoris diferents. I les seves paraules “la unidad de Espanya pertenece al orden moral”, perdoni que li porti la contrària però la unitat no és això. Quan es parla, i quan  més autoritat és una persona, més cura ha detenir, per qué hi ha expressions que denuncien intencionalitat, com aquestes referents als indults dels presos catalans: “abren la puerta a la destrucción de la unidad de Espanya” i si hi afegim que cal “abordar cuestiones que nos unen como la llengua espanyola”, Sr. Arquebisbe no està fent cap pas vers la unitat de convivència. Les autoritats religioses  deuen tot el respecte a la meva llengua catalana, que defineix la meva identitat. Personalment respecto molt la llengua castellana que no és la meva i la parlo i la parlo per immersió, mètode català d’ensenyament d’idiomes. Frases com les comentades li fan molt mal a l’Església. Les paraules “unitat” i “llibertat” curiosament no tindrien raó de ser sense les diferències. I la Torre de Babel de la bíblia explica el perquè de la formació de pobles diferents. I la història de l’Església a  Europa una altra demostració. Quin va ser el resultat de voler construir una gran Europa sota l’autoritat del Papa amb la col·laboració de l’emperador? Senzillament el desmembrament amb nacions, la formació que encara continua al segle XXI. “Dios quiere la unidad de Espanya”, òbviament que la vol sempre que els seus ciutadans amb les seves diferències se sentin ciutadans del Regne de Déu. És la gran unitat de la humanitat que es va equivocar amb la Torre de Babel i es continua equivocant.

RESPECTE A LA LLIBERTAT, SOLUCIÓ SOCIAL

 

La llibertat, causa i solució, sembla més propera a una incompatibilitat per ignorància que a un exercici intel·ligent de saviesa. En una paraula, una aberració que només porta a incomprensions amb els conflictes corresponents. La llibertat, en el fons, què és? La resposta a la pregunta, per què ho has fet? acostuma ser, perquè vull o per que m’hi han obligat. Complir per obligació és sempre un acte lliure? No, quan l’incompliment comporta una condemna directa. Els contractes de treball són una imposició o un consens racional? El treball és la condició que la naturalesa va programar a la humanitat pel compliment racional, intel·ligent i savi del seu procés vital. De qui són els bens naturals? De ningú perquè estan al servei de tothom. Òbviament que el servei és la base d’un procés de millora sense perdre mai l’objectiu natural. I en aquest procés poden aparèixer diferències de millora, que ho seran sempre que cap persona en sigui perjudicada. I aquestes diferències i son gràcies a la llibertat. La llibertat és identitat humana que fomenta el diàleg en el procés de convivència. I aquest diàleg obliga a les persones però també a les institucions. Un diàleg intel·ligent i savi és indispensable també en els judicis per greu que sigui la falta de la persona jutjada. Un judici condemnant sense pedagogia de la veritat només contribueix a fomentar l’odi i a la venjança com auto-defensa contestant amb més odi. Estic convençut que la situació actual de les reaccions criminals son el resultat d’accions de poder condemnant i justament a persones lliures. El desencís, que la societat manifesta, palesa clarament desviacions injustes de les institucions de poder. Penso obertament que és urgent i necessari reconèixer la dignitat de les persones en base a la seva llibertat. La llibertat també és una exigència pel poder en l’assoliment d’una convivència pacífica. I el poder és el màxim responsable. Es pot estar d’acord o no però allò que no és just és qualificar a una persona amb aquestes paraules del Vicesecretari territorial del PP al president del Govern: “Pedro Sánchez és campió olímpic de la incompetència i de la mentida”. Aquestes paraules son una demostració més de la feblesa democràtica de l’estat espanyol i del comportament de les institucions de l’estat. S’és lliure per insultar, però no existeix la pedagogia de la llibertat per avançar. Dissortadament en la política espanyola el ciutadà no és lliure.