RESPECTE A LA LLIBERTAT, SOLUCIÓ SOCIAL

 

La llibertat, causa i solució, sembla més propera a una incompatibilitat per ignorància que a un exercici intel·ligent de saviesa. En una paraula, una aberració que només porta a incomprensions amb els conflictes corresponents. La llibertat, en el fons, què és? La resposta a la pregunta, per què ho has fet? acostuma ser, perquè vull o per que m’hi han obligat. Complir per obligació és sempre un acte lliure? No, quan l’incompliment comporta una condemna directa. Els contractes de treball són una imposició o un consens racional? El treball és la condició que la naturalesa va programar a la humanitat pel compliment racional, intel·ligent i savi del seu procés vital. De qui són els bens naturals? De ningú perquè estan al servei de tothom. Òbviament que el servei és la base d’un procés de millora sense perdre mai l’objectiu natural. I en aquest procés poden aparèixer diferències de millora, que ho seran sempre que cap persona en sigui perjudicada. I aquestes diferències i son gràcies a la llibertat. La llibertat és identitat humana que fomenta el diàleg en el procés de convivència. I aquest diàleg obliga a les persones però també a les institucions. Un diàleg intel·ligent i savi és indispensable també en els judicis per greu que sigui la falta de la persona jutjada. Un judici condemnant sense pedagogia de la veritat només contribueix a fomentar l’odi i a la venjança com auto-defensa contestant amb més odi. Estic convençut que la situació actual de les reaccions criminals son el resultat d’accions de poder condemnant i justament a persones lliures. El desencís, que la societat manifesta, palesa clarament desviacions injustes de les institucions de poder. Penso obertament que és urgent i necessari reconèixer la dignitat de les persones en base a la seva llibertat. La llibertat també és una exigència pel poder en l’assoliment d’una convivència pacífica. I el poder és el màxim responsable. Es pot estar d’acord o no però allò que no és just és qualificar a una persona amb aquestes paraules del Vicesecretari territorial del PP al president del Govern: “Pedro Sánchez és campió olímpic de la incompetència i de la mentida”. Aquestes paraules son una demostració més de la feblesa democràtica de l’estat espanyol i del comportament de les institucions de l’estat. S’és lliure per insultar, però no existeix la pedagogia de la llibertat per avançar. Dissortadament en la política espanyola el ciutadà no és lliure.