PERSONA, DIGNA I LLIURE

 

La imatge, que donem les persones al llarg de la història, pot dificultar tenir un concepte unitari per les múltiples diferències físiques i psíquiques.  Les diferències no defineixen el ser, el necessiten. El físic i el psíquic integren la persona. La dignitat i la llibertat li son inherents.  El fet d’existir comporta la necessària condició de dignitat i llibertat. El néixer digna i lliure possibilita multitud de situacions que manipulen la imatge. És molt difícil reconèixer en un criminal la dignitat. No podem oblidar que per la seva llibertat, la persona pot variar d’imatge, variació que pot tacar la dignitat. Per què? Senzillament perquè la saviesa que ha d’actuar d’acord amb la seva intel·ligència se sent dominada per un egoisme dominat per l’odi, l’avarícia, l’orgull. El seu individualisme s’aparta de la globalitat humana. Quan una persona no se sent global nega el respecte als altres manipulant la llibertat i per coherència nega la dignitat. Una postura totalment oposada a la naturalesa.  La manipulació de la llibertat omple les presons de persones dignes. S’ha de respectar la dignitat d’un criminal? Si parem esment en la configuració humana, sí. Per què? L’exercici de la llibertat exigeix valorar les accions abans de sancionar-les i si el subjecte criminal creu en la bondat del seu acte davant l’acusació d’una altra persona, allò que cal és dialogar-ho per descobrir l’error i actuar en consonància, penedir-se, demà perdó i complir la penitència, que no sempre ha de ser la presó. Tinc la impressió que el crim va esdevenir  fet social per una autodefensa davant la injustícia del poder. I aquesta acció fa milions d’anys que la societat la pateix. El poder no va reconèixer les seves errades i de ser crims esdevingueren actes socials. I la injustícia s’instaurà com a norma que al segle XXI encara perdura. I el que és més greu que la pena de mort s’instaurà com a penitència, penitència falsa perquè al condemnat no se li dona temps per complir-la. No permetre complir la penitència és una injustícia perquè la penitència no la compleix el culpable sinó el jutge que condemna. Dignitat i llibertat són dues qualitats humanes que clamen respecte en un moment de la història orgullosa del seu progrés científic i tecnològic incapaç d’aturar les guerres amb milions de morts i de dignificar la vida de milions de persones que moren de pobresa i misèria. La justícia mundial no garanteix la dignitat i la llibertat, negant el dret a milions d´humans a ser persones.