TRISTA IMATGE DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ

 

La independència és llibertat fonamental en una convivència políticament democràtica. El problema es fa problema quan en un estat hi conviuen diferents pobles amb identitats que els fa diferents. La raó de les diferències ens la dona la llibertat. I la llibertat és una qualitat integradora dels éssers humans. També són intel·ligents i racionals. La saviesa palesa el grau d’intel·ligència i racionalitat en els raonaments dels coneixements. És fonamental per a les relacions humanes i la programació dels grups de convivència.  En aquesta programació, un punt és essencial, necessari i imprescindible: la globalitat de l’ésser humà: el masclisme i el feminisme. Les relacions les comparteixen homes i dones. I el primer grup de convivència el formen un home i una dona. I el segon pas, la presència de fills i filles. El primer grup de convivència de la humanitat. Les relacions entre grups aconsellaran o no formacions de col·lectivitats a base de famílies. La història ha començat un procés que dibuixarà en el temps una imatge global en base de moltes diferències. Catalunya n’és un dels resultats d’aquest procés amb reconeixements d’identitat i amb la negació de la seva personalitat. Un joc polític en el que el poder polític amb la col·laboració del poder econòmic ha donat a la història la manipulació del concepte persona. I la imatge resultant és una realitat dels poderosos contra els esclaus, malgrat l’esclavatge conceptualment s’ha eliminat. Quina és la imatge de Catalunya al segle XXI? L’any 2022 el dret a la independència de Catalunya està contra l’espasa i la paret en que la política independentista catalana ha perdut el nord en la seva navegació. Pateix un greu risc d’enfonsament. La imatge de la política catalana palesa una pobresa de dibuix que no mereix l’aprovat. El joc polític de la manipulació amb pell d’ovella per part de l’estat espanyol està fent forat i massa polítics independentistes catalans li fan el joc. Hi ha esperança? No la perdo. L’ANC, PLATAFORMA PER LA LLENGUA, ÒMNIUM CULTURAL, UFEC, AMIC,  i consultant en Viquipédia ENTITATS INDEPENDENTISTES CATALANES n’hi he sumades quaranta una. Una doble consideració: a) la saviesa dels polítics catalans independentistes serà global? b) la mateixa pregunta a les entitats independentistes catalanes. De moment no em puc treure del cap la trista imatge de l’independentisme català.

INCENDI QUE AMENAÇA LA CONVIVÈNCIA HUMANA

La convivència humana viu des de la seva creació en risc de desaparèixer. La metàfora del jardí ens dona la solució de permanència. La convivència humana és un jardí temporal amb la promesa d’esdevenir un jardí etern. En la temporalitat s’hi descobreix el problema. El desenvolupament vers l’eternitat en el dona l’exercici de la llibertat. Què entenc per llibertat? Saber moure’s en la veritat i l’error en les idees, passions i fets. Senzillament en el dret a escollir malgrat t’equivoquis. I en que es fonamenta aquest dret? El la intel·ligència i la saviesa. La saviesa porta a poder viure en pau salvant els entrebancs. Quan hem de témer que ens hem equivocat? Quan la nostra veritat entra en contradicció amb la veritat de l’altre. La solució consisteix en que un dels dos reconegui seu l’error? No necessàriament. Existeix la possibilitat que els dos es moguin en la veritat si no causen cap mal a l’altre i troben la manera de conviure en pau pensant diferent. La bona convivència es trenca quan es perjudica. Una de les formes de perjudicar rau en el fet egoista de defensar que la veritat només és una i és la pròpia. En una paraula imposar-la a la força física i psíquica. L’esperit de contradicció és el principi de les enemistats i els odis. La realitat de la història s’omple de guerres. Per què? Senzillament perquè l’argument de la convivència política es base en la força de les armes. La salvaguarda del poder polític està en l’exèrcit i la policia. I la seguretat  es posa en el poder de l’armament. I està tan desenvolupada aquesta filosofia que el negoci de les armes és un dels factors de l’enriquiment del poder i també de l’economia. La conseqüència intenta demostrar que sense armes no pot existir convivència en pau. Les armes guanyen la batalla a la paraula. Ho fa palès el fet que en la història cap dels acords de pau l’ha assolida en la pràctica el dia a dia. Els perills que amenacen la convivència són poderosos incendis. És tan gran la semblança que incendis que cremen boscos, egoismes humans maten milions de persones. La filosofia de la natura i la filosofia de la convivència humana són filosofies germanes.

EUROPA VOLIA I LA HISTÒRIA LI VA DIR QUE N0

La imatge d’Europa centre de la història de la humanitat dona una visió d’un control descontrolat pel protagonisme de la política i de la religió. I en aquesta etapa Espanya en el cim del seu poder esdevingué model de desfeta històrica.  Entre l’Església Catòlica i l’Imperi romà és volia crear una gran unitat històrica de convivència en la que la figura central seria el Papa de Roma i el segon l’Emperador, que aleshores era Carles V. I tot se’n va anar en orris i Europa donà una altra imatge amb la constitució de les nacions estat. Es buscava una unitat en la que la discòrdia buscava en la guerra la solució. Cada dia la política s’apartava més de la religió i es tornà a la idea d’una Europa Global però sense la religió. I en aquesta Europa, Espanya ha intentat recuperar l’espai perdut, però la història defensa  una altra filosofia. L’evolució política de la humanitat es mou en el segle XXI entre dos models, el dictatorial i el democràtic. I es dona la circumstància que algun model dictatorial es reconeix democràtic i alguns democràtics en realitat són dictadures. I la imatge de la humanitat controlada negativament per models polítics incapaços de complir la primera norma de la filosofia política que és parlar. I substitueixen les paraules per les armes. Futur? L’eliminació de la història. EUROPA, vol ser, RUSSIA, desafia, XINA, una potència científica i econòmica, EEUU, que es creu la salvació, i entre els quatre volen ser la història. EUROPA I EEUU actuen de capdavanters, però la resposta de XINA i RUSSIA és guanyar-se la confiança d’ÀFRICA, AMÈRICA DEL SUD i AUSTRÀLIA. I al bell mig d’aquest batibull polític el poder del diner culpable de la resposta de la natura amb la revolta del clima i de la salut, una greu amenaça del fi de la història. Política i economia sense solucions. I la religió, quin paper hi juga? Una circumstància molt important: les diferents religions comencen a entendre’s. Posen en la centralitat de la història l’ésser humà. Totes les persones són iguals i totes són necessàries. La imatge física i psíquica de l’ésser humà és un tractat de filosofia de convivència. I aquesta filosofia ensenya que la mort és un fi de futur transcendent i no un instrument generador d’odi. Mentre la filosofia de la política tingui en les armes la raó der seu poder, la història cada dia veurà més a prop la seva fi. Allò que Europa volia la història li està negant.

LA MEVA INTEL·LIGÈNCIA NO CREU EN LES CRISIS

Les crisis són estats d’angoixa creats per intel·ligències contra natura. Les crisis hi són però qui les provoca? Una crisi és el resultat d’una manipulació egoista de la natura. La natura compleix el seu programa al peu de la lletra. Només una força aliena el pot contra programar i un programa natural manipulat crea situacions negatives. La natura no és intel·ligent, és obedient. Dissortadament la intel·ligència humana li pot canviar el curs de la seva productivitat. Enriquir-se egoísticament a costa dels bens naturals porta a la pobresa de les persones privades dels recursos naturals. L’augment dels preus de les factures de la llum és obra d’intel·ligències humanes manipuladores dels drets dels altres. Els augmenten perquè prèviament han manipulat els recursos naturals productors de la llum. Darrera d’un canvi sempre hi ha una intel·ligència humana. Una positiva i una altra negativa. La negativa és protagonista. El canvi climàtic ho demostra. Qui l’ha causat? Un progrés descontrolat. Quants anys fa que la ciència denuncia la contaminació dels cotxes, els transatlàntics i els avions? La llarga inoperància només té un sentit: que la crisis operi en favor dels qui la causen. L’angoixa de la majoria és l’alegria de la minoria. I la natura ens demostra la irracionalitat del suposat progrés. És un suposat progrés perquè la majoria cada dia és més pobre. El toc d’alerta del canvi climàtic i del covid-19 ha quedat en un toc perquè els responsables continuen amb el seu egoisme d’enriquiment. Pot la societat humil i senzilla provocar el canvi? No només pot si no que l’ha de provocar tornant a les arrels. Que els fruits de la terra no siguin manipulats. La incívica guerra espanyola va portar a la gent a viure de la terra. La meva infantesa ho vivia i no ho entenia, ara que soc avi ho entenc. La importància d’un sac de naps per passar una setmana en temps de guerra em diu que en temps del suposat progrés no és pot oblidar els bens naturals. Manipular la terra és provocar la crisi. I és en aquesta crisi en la que no tinc fe. Una crisi és la demostració del poc respecte que es té a la gent senzilla i digna, condemnada a la pobresa.

LLIBERTAT SENSE INDEPENDÈNCIA NO ÉS LLIBERTAT

 

L’ésser humà és la cèl·lula indispensable per bastir la convivència. La condició imprescindible és la llibertat. Sense llibertat la persona humana és una quimera, no és persona. La realitat de ser lliures les persones és la porta oberta a relacionar-se  i les relacions originen sensacions de reunir-se formant grups d’acord amb les idees i les passions. La filosofia de la llibertat desenvolupa el programa de la supervivència. La primera unitat de convivència és la família: pare, mare, fill o filla. La maternitat i la paternitat hi aporten la filosofia. La veritat de la unitat familiar la dissenyen les diferències sexuals definides per les característiques de la mare i el pare. Sense aquestes diferències no hi hauria història ni models de convivència. Les diferències sexuals són la filosofia dels models de convivència. Una demostració d’aquesta afirmació ens la dona l’incompliment del manament bíblic de creixeu i multipliqueu-vos a Adan i Eva. L’apartament de la dona del primer plana de la història ha dibuixat un procés de contradiccions responsable de la creació d’una filosofia que posava en la guerra l’argument de la convivència. Privar de llibertat a la dona desestabilitzà la convivència. L’egoisme masclista amb tota la seva força no va poder impedir la participació femenina que des del silenci salvà la història humana del fracàs. L’esclat del feminisme convida a redreçar el procés. Però hi ha un problema. Que tant l’home com la dona en l’exercici de la seva llibertat tenen el dret a equivocar-se. La intel·ligència femenina i masculina serà prou sàvia per reciclar-se en cas d’error? La paraula ens ho demostrarà. L’argument serà el diàleg. Mentre el respecte a la llibertat no sigui norma global, la convivència humana no serà pacífica. La imatge universal només té un nom: fraternitat. I una condició: llibertat sense independència no és llibertat.

POLÍTICA, RELIGIÓ, ECONOMIA, CULTURA SÓN UN SERVEI

Són un servei a favor de qui? Senzillament a favor de qui les necessita per desenvolupar la seva existència. Són servei que modelen la imatge de qui les conrea. La vida és un conreu exercit per la llibertat. Totes han d’incidir-hi però amb la realitat  no és a partir del protagonisme d’una d’elles. Des de la política com factor de servei s’han de regular les relacions amb la religió, l’economia i la cultura. La història exigeix un diàleg fraternal entre el polític, el religiós, l’economista i el culte. I la incidència és una exigència que es fonamenta en el respecte a l’altre. Els polítics, els religiosos, els economistes i els cultes són imprescindibles en la història perquè la imatge de l’ésser humà sense la globalitat deixa de ser persona. Ser polític, religiós, economista i culte implica els serveis bàsic de l’humanisme. La globalitat en la humanitat és una necessitat de subsistència que legitima les diferències en un marc de fraternitat. La imatge de la humanitat és el quadre de les diferències al servei de la totalitat. Tots els humans són necessaris i cap és imprescindible. Només cal que cada diferència esdevingui servei. Si fem una ullada a la realitat històrica dels nostres dies ens adonarem que ni la política, ni la religió, ni l’economia, ni la cultura estan al servei de tota la humanitat sinó que, per exemple l’economia, es proclama global imposant la seva llei que per ser (ric) tot si val. I la pobresa amb la misèria extrema condemna la major part de la humanitat a mal viure. S’ha desterrat de la història la fraternitat universal, només són germans els rics. I és tan poderosa l’economia que la política, la religió i la cultura han esdevingut els seus esclaus. S’ha pervertir el cos humanitat contravenint la filosofia de la imatge del cos humà. La salut del cos humà és el resultat del correcte funcionament del tots els seu òrgans i membres. Els membres i òrgans del cos social estan sotmesos a l’orgull de l’economia provocadora d’una humanitat malalta greu en perill d’extinció. La convivència humana necessita urgent un nou model en que la fraternitat sigui la base de la política, la religió, l’economia i la cultura. I la condició no és altra que la d’una intel·ligència sàvia.

EL PROCÈS DEMOCRÀTIC PORTA A LA INDEPENDÈNCIA DELS POBLES

 

La llibertat és una qualitat integradora  de l’ésser humà que marca el curs de la història. La llibertat es mou entre la veritat i l’error i la saviesa de la intel·ligència humana ha de trobar el consens, respectant les diferències, d’una convivència en pau. Allò que considero veritat, un altre pot pensar que no ho és. I a la convivència pacífica s’hi arriba amb la paraula, no amb les armes. Les diferències ideològiques són necessàries per avançar. El problema està en la manipulació que es fa de la paraula jugant amb dobles sentits. Fent, avui, una anàlisi política s’arriba a la conclusió de l’existència d’egoismes excloents. La veritat no és ni de dretes, ni d’esquerres, ni de centre, la veritat és la convivència en pau. I la pau no la defensen les armes. La història d’Espanya ho testifica. La pau, que es pretén fer creure que gaudeix l’estat espanyol, és una pau fictícia que no respecta la naturalesa dissenyadora dels pobles que viuen en la península ibèrica. La independència no és contrària de la unitat. De la mateixa manera que persones lliures poden viure l’amistat, pobles lliures poden viure la unitat. Euskadi és una unitat de poble, lliure, com també ho són Galicia i Catalunya. I Espanya hauria de trobar la fórmula de ser un estat de nacions lliures. La península ibèrica ho aconsella. És una incongruència contra natura que pobles veïns no trobin la forma de conviure amics i units. Metafòricament la imatge del cos humà en el que els seus membres i les seves capacitats  en col·laboració desenvolupant la seva vida, els pobles que són els membres de la democràcia han de col·laborar amistosament en el procés de la seva història. Senzillament, seguint la metàfora del cos humà, la democràcia hauria de ser la imatge de la història i la independència dels pobles la seva garantia.