LA MEVA INTEL·LIGÈNCIA NO CREU EN LES CRISIS

Les crisis són estats d’angoixa creats per intel·ligències contra natura. Les crisis hi són però qui les provoca? Una crisi és el resultat d’una manipulació egoista de la natura. La natura compleix el seu programa al peu de la lletra. Només una força aliena el pot contra programar i un programa natural manipulat crea situacions negatives. La natura no és intel·ligent, és obedient. Dissortadament la intel·ligència humana li pot canviar el curs de la seva productivitat. Enriquir-se egoísticament a costa dels bens naturals porta a la pobresa de les persones privades dels recursos naturals. L’augment dels preus de les factures de la llum és obra d’intel·ligències humanes manipuladores dels drets dels altres. Els augmenten perquè prèviament han manipulat els recursos naturals productors de la llum. Darrera d’un canvi sempre hi ha una intel·ligència humana. Una positiva i una altra negativa. La negativa és protagonista. El canvi climàtic ho demostra. Qui l’ha causat? Un progrés descontrolat. Quants anys fa que la ciència denuncia la contaminació dels cotxes, els transatlàntics i els avions? La llarga inoperància només té un sentit: que la crisis operi en favor dels qui la causen. L’angoixa de la majoria és l’alegria de la minoria. I la natura ens demostra la irracionalitat del suposat progrés. És un suposat progrés perquè la majoria cada dia és més pobre. El toc d’alerta del canvi climàtic i del covid-19 ha quedat en un toc perquè els responsables continuen amb el seu egoisme d’enriquiment. Pot la societat humil i senzilla provocar el canvi? No només pot si no que l’ha de provocar tornant a les arrels. Que els fruits de la terra no siguin manipulats. La incívica guerra espanyola va portar a la gent a viure de la terra. La meva infantesa ho vivia i no ho entenia, ara que soc avi ho entenc. La importància d’un sac de naps per passar una setmana en temps de guerra em diu que en temps del suposat progrés no és pot oblidar els bens naturals. Manipular la terra és provocar la crisi. I és en aquesta crisi en la que no tinc fe. Una crisi és la demostració del poc respecte que es té a la gent senzilla i digna, condemnada a la pobresa.