La llibertat és una
qualitat integradora de l’ésser humà que
marca el curs de la història. La llibertat es mou entre la veritat i l’error i
la saviesa de la intel·ligència humana ha de trobar el consens, respectant les
diferències, d’una convivència en pau. Allò que considero veritat, un altre pot
pensar que no ho és. I a la convivència pacífica s’hi arriba amb la paraula, no
amb les armes. Les diferències ideològiques són necessàries per avançar. El problema
està en la manipulació que es fa de la paraula jugant amb dobles sentits. Fent,
avui, una anàlisi política s’arriba a la conclusió de l’existència d’egoismes
excloents. La veritat no és ni de dretes, ni d’esquerres, ni de centre, la
veritat és la convivència en pau. I la pau no la defensen les armes. La
història d’Espanya ho testifica. La pau, que es pretén fer creure que gaudeix
l’estat espanyol, és una pau fictícia que no respecta la naturalesa
dissenyadora dels pobles que viuen en la península ibèrica. La independència no
és contrària de la unitat. De la mateixa manera que persones lliures poden
viure l’amistat, pobles lliures poden viure la unitat. Euskadi és una unitat de
poble, lliure, com també ho són Galicia i Catalunya. I Espanya hauria de trobar
la fórmula de ser un estat de nacions lliures. La península ibèrica ho
aconsella. És una incongruència contra natura que pobles veïns no trobin la
forma de conviure amics i units. Metafòricament la imatge del cos humà en el
que els seus membres i les seves capacitats
en col·laboració desenvolupant la seva vida, els pobles que són els
membres de la democràcia han de col·laborar amistosament en el procés de la
seva història. Senzillament, seguint la metàfora del cos humà, la democràcia
hauria de ser la imatge de la història i la independència dels pobles la seva
garantia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada