La imatge d’Europa
centre de la història de la humanitat dona una visió d’un control descontrolat
pel protagonisme de la política i de la religió. I en aquesta etapa Espanya en
el cim del seu poder esdevingué model de desfeta històrica.
Entre l’Església Catòlica i l’Imperi romà és
volia crear una gran unitat històrica de convivència en la que la figura central
seria el Papa de Roma i el segon l’Emperador, que aleshores era Carles V. I tot
se’n va anar en orris i Europa donà una altra imatge amb la constitució de les
nacions estat. Es buscava una unitat en la que la discòrdia buscava en la
guerra la solució. Cada dia la política s’apartava més de la religió i es tornà
a la idea d’una Europa Global però sense la religió. I en aquesta Europa,
Espanya ha intentat recuperar l’espai perdut, però la història defensa una altra filosofia. L’evolució política de la
humanitat es mou en el segle XXI entre dos models, el dictatorial i el
democràtic. I es dona la circumstància que algun model dictatorial es reconeix
democràtic i alguns democràtics en realitat són dictadures. I la imatge de la
humanitat controlada negativament per models polítics incapaços de complir la
primera norma de la filosofia política que és parlar. I substitueixen les
paraules per les armes. Futur? L’eliminació de la història. EUROPA, vol ser,
RUSSIA, desafia, XINA, una potència científica i econòmica, EEUU, que es creu
la salvació, i entre els quatre volen ser la història. EUROPA I EEUU actuen de
capdavanters, però la resposta de XINA i RUSSIA és guanyar-se la confiança d’ÀFRICA,
AMÈRICA DEL SUD i AUSTRÀLIA. I al bell mig d’aquest batibull polític el poder
del diner culpable de la resposta de la natura amb la revolta del clima i de la
salut, una greu amenaça del fi de la història. Política i economia sense
solucions. I la religió, quin paper hi juga? Una circumstància molt important:
les diferents religions comencen a entendre’s. Posen en la centralitat de la
història l’ésser humà. Totes les persones són iguals i totes són necessàries.
La imatge física i psíquica de l’ésser humà és un tractat de filosofia de
convivència. I aquesta filosofia ensenya que la mort és un fi de futur
transcendent i no un instrument generador d’odi. Mentre la filosofia de la
política tingui en les armes la raó der seu poder, la història cada dia veurà
més a prop la seva fi. Allò que Europa volia la història li està negant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada