LLIBERTAT SENSE INDEPENDÈNCIA NO ÉS LLIBERTAT

 

L’ésser humà és la cèl·lula indispensable per bastir la convivència. La condició imprescindible és la llibertat. Sense llibertat la persona humana és una quimera, no és persona. La realitat de ser lliures les persones és la porta oberta a relacionar-se  i les relacions originen sensacions de reunir-se formant grups d’acord amb les idees i les passions. La filosofia de la llibertat desenvolupa el programa de la supervivència. La primera unitat de convivència és la família: pare, mare, fill o filla. La maternitat i la paternitat hi aporten la filosofia. La veritat de la unitat familiar la dissenyen les diferències sexuals definides per les característiques de la mare i el pare. Sense aquestes diferències no hi hauria història ni models de convivència. Les diferències sexuals són la filosofia dels models de convivència. Una demostració d’aquesta afirmació ens la dona l’incompliment del manament bíblic de creixeu i multipliqueu-vos a Adan i Eva. L’apartament de la dona del primer plana de la història ha dibuixat un procés de contradiccions responsable de la creació d’una filosofia que posava en la guerra l’argument de la convivència. Privar de llibertat a la dona desestabilitzà la convivència. L’egoisme masclista amb tota la seva força no va poder impedir la participació femenina que des del silenci salvà la història humana del fracàs. L’esclat del feminisme convida a redreçar el procés. Però hi ha un problema. Que tant l’home com la dona en l’exercici de la seva llibertat tenen el dret a equivocar-se. La intel·ligència femenina i masculina serà prou sàvia per reciclar-se en cas d’error? La paraula ens ho demostrarà. L’argument serà el diàleg. Mentre el respecte a la llibertat no sigui norma global, la convivència humana no serà pacífica. La imatge universal només té un nom: fraternitat. I una condició: llibertat sense independència no és llibertat.