L’ESTAT D’ALERTA AL SERVEI DE LA VIDA

En aquest mon nostre no ens hi podem moure distrets. Les entrebancades no porten a  bon port. I cal caminar atent perquè l’odi és una malaltia contagiosa. Contagiar a l’altre suprimeix pensadors que la humanitat difícilment podrà recuperar. I el món necessita bons pensadors. La filosofia culturalment enriqueix la història i dona categoria. Els pobles de la humanitat amb bons pensadors caminen segurs. Les persones han d’aportar una visió desvetlladora de la seva veritat perquè dialogant amb els altres descobreixin nous camins i noves veritats enriquidores del present i avantguardes del futur. Cada poble ha de tenir en les seves autoritats persones amants de la ciència i la filosofia i desventurat aquell ajuntament en el que la filosofia no desperti un esperit de servei. El temps actual amb el pensament femení en les seves administracions ha allargat la ma al pensament masculí propiciant un profund diàleg a la política dels pobles, nacions i estats. Obertament un avenç extraordinari quan els pobles estan dominants per polítiques egoistes desestabilitzadores. Cap estat pot desenvolupar-se en el camí de la inseguretat i d’una política egoista dels seus membres. La política catalana desperta prou confiança quan partits obertament contraris s’atreveixen a donar consells?  La política catalana actual és un servei a la vida dels catalans? Tinc els meus dubtes. Una pregunta: Gaudeix la política catalana d’una filosofia pròpia? Sortosament sí hi ha persones que  treballen la seva vida i el seu futur. Les persones es mouen i la pagesia n´és un exemple. Copio de la revista ARRELS el paràgraf SUPORT A LA PAGESIA. “Fer-se soci del Mercat Arrels és una manera real, autèntica i eficient de donar suport als pagesos i a les pageses que hi venen els seus productes. El Mercat Arrels va néixer com una eina per fomentar la venda directa de productes de proximitat. Un sistema que permet que el sector primari controli el marge de benefici. De manera que tots hi guanyem: qui produeix és compensat de manera justa, i qui hi compra rep aliments sans i de proximitat.”

LA LLIBERTAT DELS FILLS DE DÉU

El respecte que Déu té de la llibertat dels seus fills és la definició de l’amor. L’amor més gran és morir voluntàriament. I Crist morí clavat a la creu per salvar els pecadors. I ho demanà al seu pare: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. Sense el perdó de Déu no sabem estimar. No s’estima de veritat sense demanar perdó. Quina gran lliçó ens va donar Jesucrist clavat a la creu. I al lladre crucificat al seu costat i que va aprendre la lliçó li va dir: avui estaràs amb mi al Paradís. Condició dels fills de Déu és saber fer us de la llibertat. Entenem perquè som lliures? La llibertat ben entesa comporta saber demanar perdó. Reconeixement que Déu és el nostre Pare. És aquest el comportament de tota la humanitat? Dissortadament, no, massa persones es creuen que són déus. I el resultat d’aquesta creença no porta a la pau sinó a la guerra. I la humanitat no està en pau. La guerra és el seu ambient. És conseqüència d’arrogar-se poders que no es tenen perquè l’ésser humà no és déu, és finit, té un començament i un acabament. Quin és l’objectiu fonamental de la llibertat? Estimar. L’ésser humà perquè és lliure ha d’escollir i ho pot fer entre el bé i el mal. És la gran proba de la llibertat. I quan s’equivoquen els humans? Quan pensen que la seva felicitat és la riquesa, confonent la riquesa espiritual amb la riquesa material del diner. Fer-se ric és caure en la pitjor de les pobreses. És la ceguesa de la llibertat. Ser pobre esdevé la riquesa de l’amor.