LA LLIBERTAT DELS FILLS DE DÉU

El respecte que Déu té de la llibertat dels seus fills és la definició de l’amor. L’amor més gran és morir voluntàriament. I Crist morí clavat a la creu per salvar els pecadors. I ho demanà al seu pare: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. Sense el perdó de Déu no sabem estimar. No s’estima de veritat sense demanar perdó. Quina gran lliçó ens va donar Jesucrist clavat a la creu. I al lladre crucificat al seu costat i que va aprendre la lliçó li va dir: avui estaràs amb mi al Paradís. Condició dels fills de Déu és saber fer us de la llibertat. Entenem perquè som lliures? La llibertat ben entesa comporta saber demanar perdó. Reconeixement que Déu és el nostre Pare. És aquest el comportament de tota la humanitat? Dissortadament, no, massa persones es creuen que són déus. I el resultat d’aquesta creença no porta a la pau sinó a la guerra. I la humanitat no està en pau. La guerra és el seu ambient. És conseqüència d’arrogar-se poders que no es tenen perquè l’ésser humà no és déu, és finit, té un començament i un acabament. Quin és l’objectiu fonamental de la llibertat? Estimar. L’ésser humà perquè és lliure ha d’escollir i ho pot fer entre el bé i el mal. És la gran proba de la llibertat. I quan s’equivoquen els humans? Quan pensen que la seva felicitat és la riquesa, confonent la riquesa espiritual amb la riquesa material del diner. Fer-se ric és caure en la pitjor de les pobreses. És la ceguesa de la llibertat. Ser pobre esdevé la riquesa de l’amor.