EL COS HUMÀ, UNA FILOSOFIA

 

L’ésser humà en la doble manifestació, home-dona, va rebre de la natura el deure de bastir la història. Com havia d’actuar ho havia d’aprendre d’un llibre únic, el seu cos. Aquest llibre únic té dues edicions, l’edició masculina i l’edició femenina. I les dues lectures són imprescindibles. Tant imprescindibles que sense el compliment d’ambdues lectures la història no existiria. I la humanitat ha desenvolupat i desenvolupa una història de la convivència basada en l’egoisme marginador del llibre femení. Tan important és la filosofia del llibre femení i del masculí? És tan important que sense el compliment de la seva filosofia la supervivència de la humanitat no és possible. La història de la humanitat depèn de l’exercici de la llibertat de la sexualitat. El sexe creador de la convivència humana. La lectura d’aquest capítol de la filosofia de la història obliga als humans a demostrar la seva saviesa. Una veritat tan senzilla que la resposta és com s’ha de practicar l’amor humà. L’acte sexual quan és veritablement amor esdevé creatiu de la història. Quan només és passió la destrueix. El cos humà és un llibre de filosofia i la seva lectura és  deure de l’esperit. La persona humana és esperit i matèria. La matèria feta vida racional esdevé unitat que és, està i fa. El jo és, està en el jardí (el mon) i la llibertat fa. El cos hi aporta els sentits, vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Amb la vista coneix, amb l’oïda rep, amb l’olfacte gaudeix, amb el gust proba i amb el tacte comprova. Coneix, rep, gaudeix, proba i comprova les accions dels membres i òrgans corporals que poden ser positives o negatives. Tot depèn d’una intel·ligència sàvia. El be i el mal estan en el camí de la vida i que els elements corporals el segueixin correctament depèn de la saviesa intel·ligent en l’exercici de la llibertat. El físic hi aporta les eines i el psíquic la intel·ligència del seu us. La vida de l’ésser humà és poèticament la metàfora del cosmos, un microcosmos, integrat en el gran cosmos. Però cal tenir present que la incidència del microcosmos pot desestabilitzar el gran cosmos que és l’univers. I d’aquesta possibilitat la humanitat en el segle XXI n’està patint les conseqüències. Existeix el risc de que la filosofia del llibre femení descol·loqui la del masculí i regni l’egoisme femení? Sortosament en la dona la força de la maternitat és més estabilitzadora. Però el risc existeix. La solució està senzillament en la racionalitat de la maternitat i de la paternitat. El problema radica en l’exercici intel·ligent i racional i savi de la llibertat.