PANDÈMIA POLÍTICA CONTRA LA CONVIVÈNCIA

 

La convivència és la vida del cos global de la humanitat. Una bona salut denuncia el correcte funcionament dels seus membres, que son la política, la religió, la cultura amb les seves modalitats de ciència, filosofia, literatura, art, música, esport i tot el conjunt de socials. Cada persona col·labora d’acord amb l’especialitat de la seva identitat. La salut de cada membre diferent aporta a la convivència els elements fruits del seu treball, que si son bons seran saludables i si son dolents produiran malalties de convivència. I d’aquest estat de salut global cada ésser humà hi té la seva responsabilitat. I la pregunta és doble: a) quin és l’estat de salut de la humanitat i b) quina és l’aportació de cada grup diferencial. La primera resposta és que la humanitat està malalta físicament i psíquica i la segona és que cada diferència no hi aporta diferències saludables perquè massa éssers humans es dediquen a ser contaminants impedint bones aportacions dels altres. En una paraula perquè una part de la humanitat amb el seu comportament no permet que les persones siguin responsables. El resultat és un continuada pandèmia. La bona salut de la convivència social pateix els efectes d’una pandèmia política i econòmica. La pandèmia s’ha institucionalitzat sense la possibilitat d’un horitzó saludable perquè els estats que dominen els polítics basen els seus arguments en el poder de les armes en mans de l’exèrcit i de les forces d’ordre. Dissortadament  massa ciutadans segueixen l’exemple de les armes com argument. I la malaltia és pitjor que un càncer maligne. Son les màfies en les que hi figuren persones amb pell d’ovella agermanades en l’alta societat. I aquesta pandèmia no té escrúpols de les morts que causa amb la pobresa extrema que provoca i amb les guerres que declara. La política ha esdevingut amb les seves guerres i manipulacions la pandèmia més mortal del segle XXI. Sense sortir de la pell de brau ens trobem amb contaminadors ideològics de la llibertat que no respecten el programa natural de la vida de les persones i més greu, encara, es proclamen salvadors de la història. La gravetat de la malaltia històrica dels nostres dies rau en la filosofia política-econòmica que es creu que la dignitat de la persona és obra d’ella, una concessió, no un dret de naixement. I aquesta filosofia revitalitza la pandèmia amenaçant de fer desaparèixer  una part de la humanitat, però la natura que és sàvia respon dient que aquets filòsofs no es lliuraran de l’amenaça de la mort. Una llei no humana protegeix les persones dignes que saben estimar de veritat a l’altre. Aquestes persones venceran la pandèmia i la filosofia i l’economia canviaran de base, perquè estaran al servei de la gent senzilla i humil. És el canvi que necessita el món i la gent senzilla i sàvia ho sap.