QUIN FUTUR ENS ESPERA?

 

Una mirada humana i religiosa del futur de la humanitat demana una convivència en la que la centralitat sigui la persona humana amb els seus drets i deures i les institucions religioses, polítiques, econòmiques i socials compleixin el deure de garantir el compliment. Precisament les institucions del segle XXI denuncien greus mancances intel·lectuals i racionals com ho palesa la imatge global de la humanitat amb desigualtats totalment injustes causades per egoismes personals amb filosofies manipulades que inverteixen els objectius, posant els valors econòmics davant dels drets dels ciutadans. I quan parlo de drets em refereixo als de les persones com a persones respectant les seves idees i tendències ideològiques per la senzilla raó que abans de tot son persones que poden afegir a la seva personalitat ser de dretes o d’esquerres, polítiques o indiferents, científiques o filosòfiques, governants i ciutadanes. Els condicionants que les diferencien no les alliberen del compliment del respecte als drets naturals de totes. I en aquesta argumentació una llei és la dominant i principal, la llei de l’amor amb la necessitat de saviesa per saber-la complir. El que esborrona i preocupa és el convenciment força generalitzat que denuncia la manca de saviesa en els responsables de les institucions com es dedueix de la presència de la Covid-19 que n’és conseqüència. La mirada de futur de la gent que pensa denuncia aquesta realitat reconeixent que no cal tornar a la normalitat anterior a la pandèmia sinó crear un nou model de convivència capaç de superar els problemes actuals. Òbviament que és en el camp de la política i l’economia on és més urgent. En política el canvi s’ha de demostrar en el fet que veritablement es fa política sense ser escolanet de l’economia i en economia la urgència és una distribució de la riquesa respectant les diferències lògiques, físiques, psíquiques, culturals i socials. El gran canvi necessàriament és urgent en el mon de l’economia perquè la riquesa estigui al servei de la convivència universal amb la finalitat que tota persona gaudeixi dels bens indispensables per a la seva vida. En aquest tema la doctrina evangèlica és prou clara i els resultats actuals ho confirmen. En aquest canvi l’educació hi juga un paper principal i protagonista. Pensadors actuals d’ideologies diferents, com també de conviccions religioses, ho tenen molt clar. L’obstacle responsable de les diferències està en la idea generalitzada que la riquesa és conseqüència de la llibertat sàviament viscuda, però és precisament la llibertat egoísticament exercida la responsable dels desordres de convivència de l’actualitat. I encara que ens sembli una incongruència, la Covid-19 és el profeta que exigeix un canvi radical de model de convivència universal.

(La pintura de Hans Moller ens marca direccions, falta saber escollir)