LA DECADÈNCIA D’ESPANYA NO S’ATURA

 

La democràcia, model polític de pau, no li ha suposat a Espanya consolidar un estat de garantia en la globalitat humana. El seu ADN no li permet. El seu espai polític en el que “no se ponia el sol”, fa alguns segles que va perdent terreny. La democràcia i el formar part de la Unió Europea, dissortadament, no son garantia d’estabilitat. Només cal valorar les relacions internes entre partits polítics. Quina és la causa? Senzillament la manca de respecte a la dignitat personal. No s’entén que la dignitat no l’atorguen els càrrecs, ans l’exigeixen. Ser rei, president, ministre, governador, batlle, jutge, policia o guàrdia civil, exigeixen persones dignes. Només cal llegir i escoltar per poder tenir un bon concepte o no. A la manca de respecte a les persones s’hi afegeix rancúnia i odi contra l’altre, sia persona o entitat. Les relacions entre partits polítics en les institucions, Parlament, Congrés o Senat no son cap model de convivència en pau, tot el contrari per molt que afirmin que la llei és la convivència. La llei no fa la convivència, l’ha de protegir i es comença per respectar les persones per la seva dignitat de ser. La proba la podem descobrir en el fet que davant un problema, el poder s’empara en la força de les armes, sembrant la por. És el que es pretén  per Catalunya i així els ciutadans no pensaran. Dues declaracions, una del PP i l’altra del PSOE, recents ho evidencien. Pablo Casado ha dit: “Catalunya és lliure perquè és espanyola. I ells ho saben. I volen ser independent perquè deixi de ser lliure”. Quina capacitat mental de profeta! La llibertat dels pobles comença en la llibertat de les persones que configuren els pobles. I Catalunya l’han creada els catalans no els espanyols. Catalunya avantatge Espanya en la història en segles per legislació, per model polític, per idioma i per cultura. Independència i llibertat son germanes. El Sr. Pedro Sánchez no es queda curt en la interpretació del procés històric. Afirma: “Hi ha temps pel càstig i un altre per la concòrdia”. Els seus indults no diuen el mateix, perquè el càstig dels indultats continua amb la inhabilitació i amb l’espasa de Democles de tornar a la presó. Reflecteixen oportunisme segons “el color del cristal con que se mira”. Ni Pablo Casado, ni Pedro Sánchez son garantia democràtica. I amb la seva política el procés decadent d’Espanya no s’atura. Quin és el problema més greu de l’estat espanyol? El deute públic. Per què? Senzillament, no el pot pagar per manca de recursos. Amb tot el PIB, l’estat espanyol no en té ni per pagar els interessos. I aquest és el gran problema i no és que Europa no vulgui la independència de Catalunya, el que vol és que Catalunya no se separi perquè sense ella Espanya no garanteix el pagament del deute. La Constitució no prohibeix un referèndum, el que la Constitució desitja són polítics intel·lectualment hàbils, condició que els fets no avalen com manifestà en una entrevista el catedràtic especialitzat en llei política Ferra Requejo afirmant: ”No veig el govern central ni amb altura política i moral, ni amb la preparació intel·lectual suficient per oferir solucions al conflicte. Ni que siguin solucions parcials però de caràcter estructurals”. Dissortadament l’estructura de l’estat espanyol en la base ciutadana cada dia és més pobre. Sense intel·ligència i sense diners com es pot governar una nació?