PREGUNTO, QUÉ VOL DIR TENIR SENTIT D’ESTAT?

 

Margarita Robles, ministra de defensa del govern espanyol ha afirmat: “Quan s’està al Tribunal Constitucional s’ha de tenir sentit d’estat”. Qui ha de tenir sentit d’estat? Que significa tenir sentit d’estat? Primer de tot s’ha de saber que és l’estat, qui el forma. L’estat és la garantia d’una nació. Els ciutadans responsables d’aquesta garantia continuen sent persones. Ergo, el seu primer deure és mantenir la dignitat de ser. Comencem malament, perquè l’estat responsable es recolza en el poder de les armes. Quin sentit tenen, sinó, l’exèrcit i les dites forces d’ordre? Sembla ser que el que és verdaderament important és conservar el territori, més important que els ciutadans. L’Espanya actual és el resultat d’una gran pèrdua territorial, pèrdua que no sembla s’aturi. No serà per un concepte manipulat de la paraula estat? L’estat son les persones, no el territori. Es diu, avui dia, que hem entrat a una nova era històrica o hi  hem d’entrar. Quins canvis i quines orientacions ho faran possible? Segurament una nova filosofia del que ha de ser un estat. No debades la natura avisa. La covid-19 porta  el missatge a tots els estats del mon.  El missatge necessari comporta respectar més i millor als ciutadans, que de persona a persona, tots son iguals, les diferències son deures de servei solidari. Dissortadament a la pell de brau aquest servei solidari és una utopia. Una pregunta, en relació amb Espanya i el sentit d’estat de la Ministra Margarita Robles, tots els ciutadans amb responsabilitat d’estat mereixen credibilitat personal? Obliga la responsabilitat d’estat a tenir cura dels ciutadans sense recursos? És responsabilitat d’estat indemnitzar a l’empresa responsable dels terratrèmols a la costa catalana? Són responsabilitat d’estat les portes giratòries que han fet milionaris a polítics que han ostentat càrrecs, importants com presidents de govern o ministres? Quina és la responsabilitat d’estat del Tribunal Constitucional en totes aquestes qüestions? Lamentablement Espanya urgeix una gran responsabilitat d’estat de les seves institucions, dels seus polítics i dels seus ciutadans si es vol aturar el procés de degradació. Per naturalesa allò que cal complir urgent és la llibertat, la igualtat i la fraternitat, norma eixida d’una revolució que els rebels van trair. No respectaren els drets, tallant les vides amb una guillotina. Les paraules no es poden manipular. I es continuen manipulant. A l’estat espanyol, també. No cal citar exemples. Els mitjans, premsa, ràdio i televisió en van plens. Certament cal una nova filosofia universal dels drets d’estat.