LLIBERTAT DE PERSONES I POBLES

 

La llibertat és una qualitat inherent a la persona i per coherència dels pobles de la humanitat. La llibertat és fonamental per la convivència i el pel procés històric. No entendrem que significa la llibertat sense un coneixement de la constitució de l’ésser humà. I sense conèixer la veritat de la persona, la llibertat dels pobles és una utopia. Sense llibertat no hi ha història. Malauradament la història déu molta part del seu desenvolupament a la manipulació de la llibertat fent creure a les persones que no se les enganya quan se les manipula. Però, què és la llibertat? He arribat a la conclusió que és el dret a equivocar-se. Però si tenim un bon coneixement de la constitució de l’ésser humà ens adonarem que la intel·ligència, la racionalitat i la passió tenen la missió de trobar la veritat de tots els actes humans, físics i psíquics. La intel·ligència i la racionalitat facilitaran a la saviesa adonar-se de com amb els seus actes aconsegueix la dignitat. Si descobreix que s’ha equivocat, al ser digne corregirà l’error. L’exercici de la llibertat humana és bàsic per bastir la llibertat política, religiosa, econòmica, cultural, social i de relacions amb la natura. El coneixement físic i psíquic de la persona és fonamental per entendre els fets humans de la llibertat. Tots els moviments físics i psíquics estan programats de tal manera que les diferències de les persones portin a veritats contràries i fins i tot contradictòries. Davant d’aquesta realitat com es corregeix l’error? Senzillament parlant sense caure en l’orgull que la meva veritat és la certa i la del contrari, l’equivocada. Poden existir dues veritats enfrontades i ser positives. En el raonament es demostrarà la saviesa dels raonament. No s’ha de renunciar sense probes la veritat pròpia i allò que cal és arribar a un consens de convivència i bona amistat. L’exercici individual i col·lectiu de la llibertat ratificarà el nivell de dignitat humana  de les persones i dels pobles. És en l’exercici de la   col·lectiva on ha d’actuar la política. La història ens demostra com la política ha manipulat la llibertat per fer de l’egoisme la norma reguladora de la convivència. Hem arribat al segle XXI i encara els polítics no han descobert quin us han de fer de la llibertat perquè la humanitat visqui en pau. Dissortadament la política amb el seu egoisme no entén i no vol entendre com fer viable la llibertat social, l’econòmica, la cultural i la religiosa i com responsable que és de la convivència entre les persones és el seu deure fonamental, el de la pau. La persona política si no és intel·ligent, sàvia en el raonament i en el control de la passió no està capacitada per governar perquè no és una persona digna que mereixi credibilitat. El gran problema del model polític, regulador de la convivència, rau en el fet que totes les persones neixen lliures, essent totes diferents. Començant per les relacions físiques i continuant per les psíquiques, totes les accions humanes tenen les seves especificitats que les fan diferents. Per governar amb aquestes circumstàncies la humanitat s’ha de ser molt intel·ligent amb molta capacitat de racionalitat i molt savi. Dissortadament els polítics de tots els temps no han estat un model de dignitat humana.