POT LA POLÍTICA DISPOSAR DE LA VIDA DELS CIUTADANS?

 

La pregunta pot semblar capciosa posant al mateix nivell el deure de protegir la vida i el deure de protegir la mort. Protegir la mort no és el mateix que provocar-la. Matar va  contra els manaments de la llei de Déu i contra els drets humans d’acord amb la Declaració Universal dels drets humans. És necessària una llei defensant el dret a morir  amb dignitat? No en tinc cap dubte. Tampoc en tinc cap quan la vida cau en sofriments d’irracionalitat. Dissortadament una llei humana, com la de l’eutanàsia,  no pot assegurar la dignitat humana en el moment de la mort. És la persona que mort dignament i no nego que la mort pugui ser la solució d’una mort digna. La justícia humana no gaudeix d’autoritat ni per dictar sentències de mort, ni per legalitzar l’eutanàsia. El suïcidi pot ser massa sovint la raó de l’eutanàsia, provocat per la llei. La provocació pot ser política o social, i en les dues circumstàncies la justícia pot esdevenir culpable. La humanitat ens fa conèixer a nivell humà la realitat del suïcidi. El meu pare es va suïcidar per no poder resistir a l’acusació d’una mort que ell no va cometre deixant escrit que “Déu em perdoni com jo perdono als meus enemics”. Els que van aixecar el cadàver van fer agafar al meu pare la manta que cobria al mort i un d’ells va dir amb veu alta, ja tenim la demostració del culpable. És un exemple de l’exercici de persones de la justícia que prevariquen. Perquè es va suïcidar Sòcrates, bevent el verí imposat per la justícia? Els presos que se suïciden, perquè ho fan? L’any 2019 a Espanya es van suïcidar 43 presos i a Catalunya 7. L’any 2020, 11 foren els suïcidis en les presons catalanes, i el que portem del 2021, a Catalunya, ja son 8. Jo em pregunto, ha actuat la Justícia de l’Estat d’acord amb el respecte a la dignitat de les persones? Existeix una pedagogia de la recuperació dels presos i preses? Fa molts anys en una visita a una presó catalana alguns presos  em van ensenyar un exposició de pintures seves presentada en una sala. Comentant-la amb ells, l’autor d’una pintura me la volia regalar. No li vaig acceptar perquè tenia el punt vermell de venuda. Però la qualitat de les pintures em va fer reflexionar, mereixen la presó aquestes persones que viuen l’art? Compleixen les presons el deure de reeducar i recuperar els delictius per a la convivència? Comentant el suïcidi de la noia de 19 anys, de fa pocs dies, una persona d’autoritat del mon de la política va dir que la presó no  era el càstig adequat. Quants càstigs inadequats pateixen persones innocents! Els suïcidis ho testifiquen. L’exercici de la dignitat humana pateix també en les classes socials de poder l’egoisme de la veritat legal de la seva llibertat. Empresonar també és disposar de la vida de les persones, la mort de la llibertat, porta a la mort de la vida. Humilment penso que la humanitat necessita urgentment una filosofia humana de la convivència, que encara no s’ensenya. Només he escrit aquest comentari a nivell humà.