L’alliçonament de Ramon Llul

Catalunya està vivint un procés històric al·lucinant i clarivident. Un procés amb un objectiu concret, la pau universal. Com ens hi pot ajudar un pensador cristià del segle XIII si vivim el XXI? La celebració del set cents aniversari del beat mallorquí, de pares catalans, coincidint amb la voluntat de la independència no és una casualitat històrica, és senzillament un alliçonament de com ha de ser la convivència universal amb el mirall globalitzador de la mística. Va escriure un llibre, que formava part de Blanquerna, que és un tractat de convivència universal, de mística adaptable a la vida de cada dia. Aquest llibre té una reflexió per cada dia de l’any, insinuant que la mística ens acompanya en el caminar per la història. És EL LLIBRE DE L’AMIC I DE L’AMAT. Qui és l’amic i qui és l’amat. L’amic és el conjunt de persones que tenen un model de vida en l’amat i l’amat és la convivència en pau, escollida. Òbviament que per a Ramon Llull l’amic són els seguidors de Jesucrist i l’amat és Jesucrist en l’amor absolut. Però no podem oblidar que la trajectòria humana de les persones és temporal amb un objectiu final etern, que té una aplicació pràctica en el temps per merèixer l’eternitat. En la circumstància actual catalana l’amic són els homes i dones que cerquen una convivència en pau amb el seu propi model de vida i l’amat és aquest model de vida. I aquest és un treball diari que correspon a totes les persones individualment perquè l’amat, la convivència sigui una realitat. La recerca de l’Amat no és un camí de flors i violes però el camí es fa i fruita si malgrat les dificultats l’amic camina amb amor. Per començar l’amic pregunta a l’amat si en ell hi ha quelcom que retarda  el fet d’estimar. I la resposta no podia ser altra que si l’amic vol multiplicat l’amor ho ha de fer estimant. Si veritablement s’estima els problemes de la vida no seran cap impediment tot el contrari. Reconeix que tot el que fa l’amic  per trobar l’amat necessita un temps llarg, que en la seva cursa hi ha perills, molts obstacles, sospirs i plors i ho pot fer perquè estima. La lliçó per l’assoliment de l’objectiu rau en el fet que s’assoleix però no fàcilment i que per arribar al final sense estimar és impossible.

Una lliçó de la història escrita fa set cents anys, que és el ressò d’una altra que en porta més de dos mil, i encara la societat no l’ha apresa. I no l’ha apresa perquè massa gent, amics, con- fonen egoisme amb amor. En aquesta cursa ens ensenya a escoltar la natura, per exemple, quan pregunta a un ocell perquè canta i la resposta és: qui em fa cantar només és el senyor de l’amor. Els amics de l’Amat, els catalans i catalanes, amics i amigues de Catalunya, com l’ocell només ens fa defensar la independència Catalunya, la Senyora de l’amor. La part humana de la mística en el camí de la globalitat. El Llibre de l’amic i de l’amat fou company de viatge de Lluis M. Xirinacs en la defensa dels drets de Catalunya i en el camí de la seva ofrena morint voluntàriament per Déu. Un exemple de la mística de com un humà esdevé diví i dels drets d’un poble, Catalunya, a ser global.