He votat, però no les tinc totes...

Desprès de l’escàndol aixecat per les converses entre el Ministre de l’Interior i el Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, la continuïtat dels dos en el càrrec i la resposta anodina del govern, sento un run run que em diu que es viurà un altre escàndol manipulador de les votacions. No m’agrada gens que les autoritats pertinents no hagin destituït el Ministre de l’Interior que si ha estat capaç de denigrar el govern de la Generalitat com ho demostren les paraules, també pot manipular els resultats de les votacions catalanes. Mantenir-lo en el càrrec per part del President del Govern significa que s’aprova la seva gestió i té carta lliure en la continuïtat. I la meva por augmenta davant les declaracions ofensives pronunciades per elements de l’estat espanyol tractant d’irresponsable al ministre anglès per organitzar el referèndum del brexit. Si jo no tenia fe ni en la política espanyola, ni en la justícia, els darrers esdeveniments han refermat el meu convenciment. És antidemocràtica i contra natura l’actuació dels dos personatges que emparant-se en la possible il·legalitat de les gravacions atorguen licitud a un comportament inhumà quan fan referència haver destruït la  sanitat catalana. Justificar un fet contra natura servint-se de la llei denuncia una total manca de respecte a la humanitat i als seus drets. Els ciutadans tenim tot el dret de conèixer directament o indirecta si els superiors en el nivell que sigui són dignes del càrrec o no, més ben dit si el seu comportament dignifica. I les declaracions no negades i confirmades per la veu pròpia tenen prou validesa per què els ciutadans exigeixin la destitució immediata. Quina credibilitat em mereixerà avui el ministre de l’interior quan informi sobre el resultat de les votacions? Per dignitat a la persona com a persona hauria de dimitir ell i aquells que podent-lo dimitir no ho han fet. I quan tinc les meves pors sobre la manipulació de les votacions, no em refereixo només a les catalanes, sinó als resultats que afavoreixin els partits que d’antuvi ja han apartat del seu contuberni. El panorama espanyol post electoral no fa albirà cap esperança d’un futur millor, no per la dispersió del vot, que seria el millor de la jornada, sinó de la feblesa política dels responsables de gestionar el mandat de les urnes. Declaracions de partits estatals ja han donat a entendre la poca fe que tenen en les votacions fent les declaracions que han fet del brexit. Com segons el PP i el PSOE no es pot donar oportunitat als ciutadans de decidir políticament, donen a entendre que si no els hi agrada el resultat, tenen dret a manipular-lo. Aquesta és la seva democràcia. Espero i desitjo que tot i l’entusiasme que hi posin, el vot català sigui un clam prou alt que ressoni arreu. Sembla ser que Europa ho espera per les observacions que ha fet a Espanya sobre el vot per correu i la campanya electoral. Malgrat les meves pors tinc fe en  Catalunya i en el vot dels espanyols que de veritat estimen Catalunya i la seva nació Espanya. Demà Catalunya uns passos més endavant en la caminada ferma cap a la independència.