Paper de Catalunya al Congrés i al Senat

Si la memòria no m’enganya són 47 congressistes i 16 senadors, els representants de Catalunya a Madrid. La perspectiva del 26 de juny em fa pensar que seria molt important i convenient que tots els congressistes i senadors catalans fossin independentistes. És possible? Difícil. Impossible, no. Només els catalans que volen el millor per Catalunya i el millor és la independència poden treballar-ho. Tal com està actualment el programa és molt difícil que ERC i CDC esdevinguin la màxima representació a l’estat. Però és necessari que la seva veu sigui potent i això depèn dels independentistes catalans. I esdevindrà una realitat si el vot del dia 26 de juny, a casa nostra, és majoritàriament independentista. Dissortadament el clima polític català no hi ajuda massa per la dispersió cap a En comú podem. És veritat que en el seu   programa s’hi defensa el dret a decidir. Però si arriba aquesta oportunitat, treballaran per decidir la independència? Voldria pensar que sí, si la seva democràcia és sincera i verdadera. És veritat que defensar el dret a decidir és una porta oberta i ben treballada la qüestió podria convèncer al nucli de ciutadans no massa convençuts. En la contesa actual em preocupa que les relacions entre els partits clarament independentistes i els que defensen el dret a decidir siguin més uns enfrontaments de conveniència política que no de defensa dels drets de Catalunya. Em plauria, encara que no seria allò que més, que entre ERC, CDC i En comú podem a Catalunya aconseguissin una majoria absoluta clara, que en certa manera seria una expressió de la voluntat majoritària d’un poble a ser ell. És indispensable que entre les tres candidatures hi regni una cordial convivència i respecte mutu als plantejaments perquè el dret a decidir és una porta oberta a la independència i estic convençut que molts militants d’En comú podem són independentistes. Una veu catalana potent al Congrés i al Senat és una molt bona garantia democràtica independentment de ser minoria i les minories, en democràcia, poden ser decisives. I si a les tres formacions s’hi afegís el PSC fent honor a la seva catalanitat, la veu catalana a Madrid seria potent i decisiva. Si el federalisme dels socialistes és autèntic el salt a la independència suposa cap problema amb unes relacions diplomàtiques amistoses i solidàries. La llibertat dels pobles és una condició indispensable per garantir una convivència mundial en pau. I Catalunya pot esdevenir un factor i constructor efectiu i afectiu.