Es llegeixen comentaris a les xarxes contra la CUP que
certament palesen un desequilibri social i polític preocupant. No sóc militant
de la CUP, ni actualment de cap partit, però malgrat no haver llegit el seu
programa, la seva actuació em simpatitza des d’una visió escatològica de la
societat. Se l’acusa d ’antisistema, de quin sistema? De l’econòmic perquè
penso que del polític són defensors ferms d’una Catalunya lliure independent.
Una pregunta, és just, lícit i lògic està d’acord amb el sistema econòmic
actual, culpable del desequilibri social i de la injustícia? Per què no han
donat el seu vist i plau al pressupost de la Generalitat són antisistema?
Aleshores que són el PP, PSC, C’s i Catalunya sí que es pot, que tampoc els han
aprovat? I no els han aprovat per motius polítics més que no pas econòmics.
Programàticament la distància de la CUP de Junts pel Sí només té, bàsicament,
un punt en comú: la independència de Catalunya i al no acceptar uns
pressupostos que no consideren prou correctes no pressuposa el seu NO a la
independència. Precisament volen la independència per quadrar els pressupostos
justos que la societat catalana necessita. Però, una pregunta són possibles els
pressupostos presentats per la Generalitat sense la independència? Personalment
no entenc com no es dóna preferència a la solució del problema essencial que és
indispensable per a una millor organització del model polític català. I en
aquest sentit dono la raó a la CUP. La sintonia general és que no hi haurà
independència sense ruptura, perquè no és dóna preferència a la ruptura si el
diàleg polític és inviable? No està tan desafortunada la CUP quan el seu vot és
coherent amb la seva filosofia. Podria ser que la filosofia dels altres
contradigués el mandat popular. Una pregunta quin partit polític està més
d’acord amb la veu del poble? Els pressupostos no acceptats per la CUP
escoltaven la veu del poble. ERC diu que sí, però no he sentit cap altra veu.
Dissortadament la desconfiança mútua és molt negativa. Seure a la taula és la
solució, però no només seure. Un dubte i m’agradaria saber-ne la solució: el no
de la CUP als pressupostos va contra el pacte d’estabilitat política? Per què
si la resposta és sí, què significa la política en la convivència? No ho
entenc. Si l’economia és un mitjà, perquè s’hi ha de supeditar el fet polític?
L’economia serà catalana quan Catalunya sigui independent i allò primordial és
la independència. I això és el que, crec, defensa la CUP. No és suficient
dir-ho de paraula, calen fets. Si l’economia és fonamental, perquè cap altra
partit hi ha votat a favor? Els altres que han dit no, tampoc han defensat la
vida digna de les persones i han dit no pel sentit polític del pressupost.
Aleshores el vot de la CUP, no és polític, sinó econòmic i la realitat ens
demana reflexionar-hi. No barregem els conceptes. Davant la problemàtica
generada, crec que el President Puigdemont ha marcat correctament el camí.
Entendran tots els partits el missatge? Ho dubto. M’agradaria no equivocar-me
quan penso que un partit molt concret l’ha entès. El setembre sortirem de
dubtes, sinó abans.
Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.
dijous, 9 de juny del 2016
Per què tots contra la CUP?
Es llegeixen comentaris a les xarxes contra la CUP que
certament palesen un desequilibri social i polític preocupant. No sóc militant
de la CUP, ni actualment de cap partit, però malgrat no haver llegit el seu
programa, la seva actuació em simpatitza des d’una visió escatològica de la
societat. Se l’acusa d ’antisistema, de quin sistema? De l’econòmic perquè
penso que del polític són defensors ferms d’una Catalunya lliure independent.
Una pregunta, és just, lícit i lògic està d’acord amb el sistema econòmic
actual, culpable del desequilibri social i de la injustícia? Per què no han
donat el seu vist i plau al pressupost de la Generalitat són antisistema?
Aleshores que són el PP, PSC, C’s i Catalunya sí que es pot, que tampoc els han
aprovat? I no els han aprovat per motius polítics més que no pas econòmics.
Programàticament la distància de la CUP de Junts pel Sí només té, bàsicament,
un punt en comú: la independència de Catalunya i al no acceptar uns
pressupostos que no consideren prou correctes no pressuposa el seu NO a la
independència. Precisament volen la independència per quadrar els pressupostos
justos que la societat catalana necessita. Però, una pregunta són possibles els
pressupostos presentats per la Generalitat sense la independència? Personalment
no entenc com no es dóna preferència a la solució del problema essencial que és
indispensable per a una millor organització del model polític català. I en
aquest sentit dono la raó a la CUP. La sintonia general és que no hi haurà
independència sense ruptura, perquè no és dóna preferència a la ruptura si el
diàleg polític és inviable? No està tan desafortunada la CUP quan el seu vot és
coherent amb la seva filosofia. Podria ser que la filosofia dels altres
contradigués el mandat popular. Una pregunta quin partit polític està més
d’acord amb la veu del poble? Els pressupostos no acceptats per la CUP
escoltaven la veu del poble. ERC diu que sí, però no he sentit cap altra veu.
Dissortadament la desconfiança mútua és molt negativa. Seure a la taula és la
solució, però no només seure. Un dubte i m’agradaria saber-ne la solució: el no
de la CUP als pressupostos va contra el pacte d’estabilitat política? Per què
si la resposta és sí, què significa la política en la convivència? No ho
entenc. Si l’economia és un mitjà, perquè s’hi ha de supeditar el fet polític?
L’economia serà catalana quan Catalunya sigui independent i allò primordial és
la independència. I això és el que, crec, defensa la CUP. No és suficient
dir-ho de paraula, calen fets. Si l’economia és fonamental, perquè cap altra
partit hi ha votat a favor? Els altres que han dit no, tampoc han defensat la
vida digna de les persones i han dit no pel sentit polític del pressupost.
Aleshores el vot de la CUP, no és polític, sinó econòmic i la realitat ens
demana reflexionar-hi. No barregem els conceptes. Davant la problemàtica
generada, crec que el President Puigdemont ha marcat correctament el camí.
Entendran tots els partits el missatge? Ho dubto. M’agradaria no equivocar-me
quan penso que un partit molt concret l’ha entès. El setembre sortirem de
dubtes, sinó abans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada