Vos us confesseu profundament religiós i catòlic i
guardoneu a la Mare de Déu pels seus serveis a la pàtria. Una pregunta,
l’escàndol que la premsa ha descobert i fet públic quina relació té amb la
vostra suposada religiositat? Em dirigeixo a vos des de la teologia i de
l’evangeli. Des de la meva conclusió és un escàndol com aquell que Jesús
condemnava dient que se li havia de lligar un pedra al coll a l’escandalós i
llençar-lo al fons del mar. Per que la figura d’un infant, es referia a
escandalitzar al nen, és la imatge de la societat neta, com ho és un nen o nena, que cal construir i
l’escàndol esclatat darrerament demostra que la societat que dirigiu està
podrida i per a un ministre catòlic
significa viure en pecat greu, però no només és greu pel fet de ser creient, ho
és pel fet de ser persona. Servir-se de l’oficina antifrau cometent fraus, des
de la seva fe, que ensenya que l’amor més gran és aquell que estima a l’enemic,
quin qualificatiu se li ha de donar? I molt més greu encara quan la dirigeix un
magistrat en excedència, que quan acabi el mandat, tornarà a la magistratura.
Que un magistrat, còmplice d’un ministre, no tingui escrúpols de cometre
accions per des legitimar polítics
elegits per votació legal, demostra que el poble té raó quan ha perdut la fe en
el sistema judicial espanyol. I és més
greu encara, quan aquest comportament el coneixia el president del govern de
l’estat. Per raons com aquesta està des legitimada la política. I no em sortiu
amb que la política i la religió han de seguir camins diferents. És mentida, perquè els beneficiaris
de la política i la religió són les persones i és més mentida quan el ministre
es confessa catòlic practicant. Per aquest únic motiu, per dignitat humana i
religiosa el Sr. Fernàndez Diaz ja hauria d’haver dimitit. I un altra motiu el
fet de que la política del PP té el vist i plau de certs bisbes espanyols,
entre ells el de Madrid-Alcalà i València. Per consciència religiosa el
Ministre, el President del Govern Espanyol i el Magistrat tenen l’obligació
moral de dimitir. I anant un pas més endavant, qui és el crucificat sinó el
poble senzill amb greus problemes per gaudir d’una vida digna? Des de
l’evangeli afirmo que tots tres i algun altres tenen el deure de presentar
davant el poble la dimissió i si no ho fan que no s’emparin a l’abric de la
religió i a aleshores el poble parlarà. És curiós que l’escàndol hagi estat
destapat per una premsa ubicada a la capital de l’estat espanyol. És veritat
aquella dita hispana de que “quien siembra vientos, recoge tempestades”. Només
dos dies més de campanya electoral per dir més mentides. Gosaran? Catalunya i
Podem, la nació i el partit més maltractats per la política espanyola, si
segueixen amb pas ferm el seu camí tenen l’horitzó ple de llum. El dret a
decidir i la independència de Catalunya, la pancarta de sortida per regenerar
Espanya. El 26 J., per una Catalunya independent i una Espanya sense corrupció
i netament democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada