ELS MANIPULADORS DE LA MORT, DÉUS FALSOS FALSIFICADORS DE LA CONVIVÈNCIA

La humanitat distribuïda ens diferents models de convivència, com es dedueix de la sanció als creadors de la Torre de Babel, malgrat el milions d’anys d’existència, no ha assolit aquella unitat programada d’una vida en pau. I el problema rau en la finalitat, que els responsables de la felicitat humana, han posat en la mort l’argument sancionador de les lleis humanes. Però dissortadament un sector massa gran dels humans ha trobat en la mort l’acte criminal de fer justícia, perquè primer són ells. Convertir la mort en un crim és l’autodefensa de la mentida de la seva programada veritat. La mort argument de pau de la política, la mort argument de pau de les idees injustes que porten el malviure a tercers. Accidents climatològics també causen  morts, accidents en els que si pot descobrir la responsabilitat de la mà humana. La mort injusta és present cada dia en el planeta terra. Milers de nens i nenes que moren cada dia per culpa de la misèria que els porta a la mort; milers de persones ofegades en el mar fugint del seu país buscant dignes mitjans de vida; milers de morts causats per guerres que donen més importància al domini de la terra que l’assistència als ciutadans. Quina és la imatge de la humanitat? El predomini de la injustícia en la programació dels diferents models de convivència raonables d’acord amb els territoris ocupats. No entendre les diferències, que aconsellen els terrenys, denuncia una relació de domini irracional. La filosofia de la imatge humana ens alliçona com els membres dels cos humà i les capacitats de l’esperit han d’actuar en les relacions humanes perquè cada servei tingui els seus curadors esdevenint la humanitat un cos místic. La resposta a les diferències tenen en la saviesa intel·ligent el deure d’estudiar els mitjans de les seves col·laboracions. Quan una persona es nega a pensar produeix buits massa profunds en l’organització de la persona. I la convivència perd una col·laboració desembocant en la injustícia. L’incompliment dels deures condueix a la manipulació desordenada per justificar els mals que se’n deriven. I els mals no son altres que falsos déus. La filosofia de la mort en l’organització racional de la convivència humana porta directament al compliment de la llei de l’amor.