Llàgrimes i clams denuncien cada dia les
mancances imposades i els poders robats que fan navegar la història en els mars
de la deriva. I malgrat tot he de navegar per aquests mars. No és una navegació
fàcil però és navegació d’esperança. Els rems per controlar la barca són les
lliçons evangèliques que aporten
seguretat i força. Altres
embarcacions amb idees totalment contràries a la meva no només dificultaran la
navegació sinó que cregudes del seu poder procuraran enfonsar-la. És la veritat
de la història actual en la que el sentit religiós no està ben acceptat i des
de la política s’estan proclamant noves lleis que seran incendiàries dels
objectius que defensen. La visió de futur és molt negativa en l’assoliment
d’una convivència pacífica quan l’exercici de la llibertat allarga la mà a
drets que no són drets sinó falsificacions de la història. I la natura em
demana la meva col·laboració perquè els éssers humans als que contradic també són fills de Déu, i des
d’aquesta vessant no puc comportar-me com un enemic sinó com un amic. I un
diàleg respectuós amb el contrari buscarà aquell consens que sense renunciar a
les pròpies idees facilita conviure. Hi ha diàlegs difícils perquè la part
contrària és el poder polític i les seves lleis contradiuen les meves idees i
em resulta molt difícil el seu compliment quan defensen drets manipuladors dels
drets humans justificant deures contraris al fet de ser persona. Estem vivint
un procés de la humanitat en el que el feminisme recupera el seu espai en la
convivència complint la norma d’igualtat, llibertat i fraternitat. Una
recuperació que la justícia de la política tergiversa atorgant drets contraris
a la raó de ser natural de l’home i la dona quin objectiu fonamental és la continuïtat
de la humanitat, respectant la llibertat. L’ambient actual de la història
humana beneït per la política i la justícia posa en evidència unes relacions
humanes en les que la igualtat, trontolla, la llibertat està manipulada i la
fraternitat no passa de ser un desig. La meva obligació és aportar el meu gran
de sorra al costat del gra de sorra dels altres perquè amb el diàleg respectant
les diferències bastim una convivència en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada