L’ARGUMENT DEL NO, MISSIÓ COMPLERTA DEL PODER

Els NO més dolorosos no sempre son una paraula, son fets que subtilment teixeixen la història d’un país per esborrar el pensament d’un altre que vol ser, perquè per natura li pertoca però per culpa d’egoismes del poder no se’l vol deixar créixer. Se l’ofega amb altres accions que arraconen la principal. I aquest comportament és present en massa estats amb poder. Creixo jo si no t’ajudo, ressona en les oïdes dels perjudicats. Un exemple: el CORREDOR MEDITERRANI, porta més de trenta anys esperant que s’acabin  les obres. Una obra que havia de millorar comercialment les relacions internacionals, privada de llibertat perquè Catalunya és un perill per Espanya. Un perill pels polítics espanyols, una urgència per l’economia internacional, espanyola i per que no? També catalana. I trenta anys l’amenaça del deute públic és un greu risc per a tots els residents en el regne d’Espanya. Un greu exemple del NO endarrerint una obra comercialment positiva. I el govern d’Espanya, sigui del PSOE o del PP amb els braços creuats. Tot el que sigui evitar creixements catalans per a ells els hi és positiu. Però els  tocs d’alarma continuen. Quina denuncia ha fet la Covid? Quants anys fa que les Universitats Espanyoles estudien i ensenyen l’especialitat epidemiològica? Espanya no estava preparada per culpa d’una política que no compleix els seus deures quan a la cultura, la medecina és cultura, se li hi adjudica el més baix dels pressupostos quan la salut física i psíquica ha de ser l’objectiu amb més atencions del poder. És una altra manera de dir NO, i aquest no és per culpa de Catalunya. Un altra NO afecta directament també a tot el territori espanyol i és el suport negatiu a la pagesia que ha afectat i afecta al canvi climàtic. No només els conreus i els boscos sinó també la ramaderia amb el comerç del formatge. Els incendis dels boscos és deuen al seu abandonament per culpa de la propietat pública o privada més interessada en la venda de la fusta que en la vitalitat de la natura. És un NO sense sons però amb flames. El mal tracte dels pagesos i de la gent del camp porta a conseqüències, que per rentar-se’n les mans, tracten d’imprevisibles. Permeteu que comenti un realitat viscuda personalment en la meva condició de jubilat. L’estat cada any comunica l’augment que correspon. El control del repartiment dels diners i com afecten hauria de ser una demostració d’una política de qualitat humana. Un any se’m va comunicar un augment, si mal no recordo, d’un 2’5 €. Sense cap més comentari. A l’hora de la  veritat l’augment del meu sou s’havia convertir en 40€ menys cada més. Una manera molt poc positiva de tenir cura de les persones grans. I de detalls similars penso que n`hi ha molts. I no parlem dels fets i circumstàncies que les autoritats es neguen a investigar i no en volen saber res com el de l’atemptat terrorista de Barcelona amb una nen mort. Fets com els comentats sembren desconfiances en els poders polítics i judicials. En la democràcia espanyola, si parem esment en els comportaments, deduirem que allò verdaderament important és el poder, primer és el partit i desprès el poble. Però el poble s’està cansant dels  partits que es comportin com escolanets del gran capital. Un tema urgent, necessari i important si volem una convivència en pau. Els partits polítics són un servei del poble i dissortadament no ho son. Els polítics, polítics, son apartats del poder pels polítics escolanets del gran capital i del poder. L’argument del No, compleix.