LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA EN LA MEVA VIDA

Independència és exercici de llibertat, categoria essencial en la vida de les persones. Negar el dret a l’exercici de la llibertat a les persones les condemna a la irracionalitat. Dissortadament en el segle XXI són milions les persones que moren privades dels drets humans, el més important, humanament parlant, la llibertat. Jo soc independentista pel fet natural de ser ésser racional. Raonar ens porta a reflexionar els pensaments i els sentiments i actuar d’acord amb la conclusió que defineix la meva personalitat. La meva catalanitat me la dona el fet d’haver nascut de pares catalans residents a Catalunya. I aquesta circumstància la ratifica la meva parla catalana que em diferencia d’altres persones per raó de la parla. La paraula ratifica una diferència que defineix la  meva vivència política. Millor dit, el raonament dels meus pensaments m’obra la porta a constituir col·lectius fonamentats en l’idioma amb la particularitat que el col·lectiu escollit pot estar format per persones de parles distintes. I en aquesta circumstància hi juga el paper decisiu la llibertat. El fet de que el meu DNI sigui espanyol demostra que en l’actualitat se’m considera espanyol prevaricant contra el dret natural. La meva parla fou fins als onze anys el català obligant-me a parlar castellà una guerra. Per parlar català amb un altre català en la meva etapa d’estudiant vaig ser castigat, a demanar perdó públicament de genolls i braços en creu. Personalment no tinc res contra la llengua castellana, la considero una més de la Península Ibèrica, i estic orgullós de conèixer-la, no perquè ho diu la Constitució que tinc el deure, però mai serà la meva.  Circumstàncies històriques poden obligar-me a sentir-la meva sense ser-ho, quan a Espanya se’n parlen d’altres com el gallec, l’eusquera i el català. Per raó de veïnatge m’agradaria saber parlar-les. La política n’és la culpable. I a les meves velleses i en etapa democràtica la defensa del dret a parlar català com llengua pròpia és un deure natural i fins i tot religiós. Malgrat la política negui la independència de Catalunya la meva resposta sempre defensarà la meva catalanitat per dret natural, que és superior al polític, al marge de la manipulació patida a partir dels 10 anys. En tinc 93 i em sento més català que mai. El meu jardí terrenal es català, natural, polític i religiós. I des d’aquest jardí esperó amb un racional exercici de la meva llibertat viure la transcendència que m’obrirà, si en soc digne, les portes del jardí celestial.