EL CEL DE CATALUNYA

Quan contemplo, de dia el cel blau o nuvolat, i de nit la biblioteca de les estrelles, imagino que tinc a les meves mans la història futura de Catalunya. I sento com batega el meu cor, il·lusionat per una esperança escrita en un llibre blau. Un estrella em feu un petó i va escriure en el meu pit, Catalunya ets tu! El meu cor bategava al compàs del vent exigint a la ment que estudiés el missatge. Que Catalunya sigui una veritat només depèn de tots els tu de cada dia, em va dir a cau d’orella el meu pensament. I el meu cos començà a tremolar provocant un gran plor. Em va enganyar l’estrella? El cel estrellat portava a les seves mans el llibre de la biblioteca del cosmos, CATALUNYA UNA VERITAT DE LA CREACIÓ. Cada dia el dematí la lectura del llibre de Catalunya et dictarà com ha de ser la teva lectura perquè la teva història escrigui en el teu llibre tu també ets Catalunya. L’aigua i la matèria del teu cos són paisatge català i els pensaments i sentiments son el teu cel blau de Catalunya. Catalunya és cosmos. Jo soc Catalunya en el cosmos. Ser diferent demostra necessitat d’entendre el tot configurat en una unitat. Sense el diàleg de les diferències la unitat del globalisme deixa de tenir sentit. Sentir-me dialogant crea llaços convergents de fraternitat que descobreix altres cels que sense ells un cel únic no tindria sentit. El meu cel és Catalunya en la immanència de la universalitat. El meu jo en el segle XXI és la realitat de ser un dels vuit mil milions d’altres jo. Vuit mil milions de diferències que aspiren a ser unitat global. Aquesta unitat global la configuren un gran nombre d’altres cels convergents. La convergència definirà la unitat des de la fraternitat. I tots els cels es presentaran sota la imatge d’un únic cel blau. La fraternitat unifica respectant les diferències, El blau en el temps i l’espai presenta diferents modalitats que enriqueixen i dignifiquen el tot impossible sense la mà dels altres. El meu cel blau no seria possible apartat de la unitat dels cels blaus dels altres. La unitat no és possible sense donar-se la mans ballant la sardana de la història. El globalisme és la filosofia de la unitat de les diferències. No existeix un jo sense altres jo diferents. Només des de la globalització és viable entendre la unitat formada per múltiples unitats diferents. El meu cel blau català sense donar la mà a altres cels blaus no tindria raó de ser en l’existència de la globalitat fraternal.