VERS LA CONVIVÈNCIA DEL MAL VIURE

La convivència la defineixen les relacions entre els humans. Les formes de viure creen la imatge de la humanitat. Una convivència en pau ha de ser el resultat del diàleg de les diferències dels seus creadors. Pensar diferent, si està regulat per la fraternitat, portarà a una imatge feliç de la humanitat, pensar diferent, si està regulat per l’egoisme, dibuixarà una imatge d’enemistats. El pensament mitjançant la paraula relaciona. Com sigui el pensament serà el model de vida. Perquè? Senzillament perquè la capacitat de pensar és humana. La política, la religió, la cultura, el civisme no són elements pensadors, són elements que necessiten ser pensats. Els responsables han de ser verdaders filòsofs. Les diferències en els pensaments polítics, religiosos, culturals, cívics depenen de la pràctica de la llibertat que és la qualitat definidora de les persones. El respecte al dret a la llibertat de pensament  fonamental per assolir concòrdia en les solucions escollides. Gaudir d’autoritat no significa dret a imposar sense abans escoltar i dialogar. El pensament, avui dia , a casa nostra és la base de la culpabilitat perquè se sanciona provocant resultats desestabilitzadors de la convivència. La política, la religió i l’economia davant la situació de pobresa que cada dia és més dominant han de pensar amb urgència les causes de la seva actuació. Quan els avenços no milloren la situació social dels pobres acusen perquè  la culpabilitat rau en el poder dominant polític, religiós i econòmic. La imatge de la convivència del mal viure demana al procés del progrés el reconeixement dels drets naturals de totes les persones de la humanitat i des de la religió, com a poder, perquè les més pobres i desemparades també són filles de Déu. En el món sempre existirà el mal conviure si els poders polítics, econòmics i religiosos no comparteixen el deure d’assolir per a tothom la igualtat, la llibertat i la fraternitat.