TEOLOGIA DE LA COVA DE BETLEM

Teologia, que etimològicament significa paraula de Déu, viscuda per la gent humil, ens l’alliçona també el missatge humà del Nadal. Nadal és una gran festa però també el dia a dia de les persones a les que el seu cor confessa, jo soc Nadal. Parem esment en els adoradors del Nen de la Cova, els pastors i els tres personatges, batejats de reis i uns i altres acompanyats del cants dels àngels. La pobresa i la noblesa rebudes pel Nou Nat, el salvador del món. Només la política, personificada pel rei Herodes, no fou acceptada. El poder, política i economia, amb intencions criminals no té cabuda en la cova, actualment personificada per l’Església. La història de la Cova de Betlem programa el futur diví de la humanitat quan els bens són un reconeixement de servei als altres com ho palesarà la vida del Nou Nat que donarà la seva vida per la salvació dels humans, fills de Déu. Només quan els bens, la riquesa, divinitzen, com ho pensava  Herodes, no tenen lloc en la cova, en l’Església. Quan són fruit del treball que dignifica mereixen ser acceptats pel Nou Nat, el Fill de Déu, salvador. L’evangeli ens ho  recorda quan Jesús fa parar esment en la dona probra comparada amb els fariseus perquè aquests contribueixen amb el que els hi sobra i ella es desprèn del que necessita. La dona té la porta oberta i els fariseus, tancada. Recordem els adoradors del pessebre, la col·laboració dels dignes és acceptada i no la dels indignes. En consisteix la dignitat? Ser com els pastors i els mags. I la indignitat, ser com Herodes. En el segle XXI, quin és el problema? Ens ho diu el Papa Francesc en l’encíclica FRATELLI TUTI: “El menyspreu dels febles pot amagar-se en formes populistes, que alguns utilitzen demagògicament per als seus fins o en formes liberals al servei dels interessos econòmics dels poderosos. En ambdós casos l’adverteix la dificultat per a penar un món obert que tingui un lloc per a tots, que incorpori els més dèbils i que respecti les diverses cultures”. Els personatges