La història porta milions d’anys esperant el bon governant. És veritat que persones preparades han estat apartades amb males arts del seu objectiu que era crear models de convivència pacífica. La humanitat, al segle XXI, continua esperant. I el futur no és gens clar. Persones intel·ligents i sàvies han vist com les seves filosofies eren llençades a la foguera. Els pensadors d’idees de futur i benestar són apartades del camí de la història com Sòcrates que morí enverinat. I no oblidem el grandíssim predicador de la fraternitat i gran pedagog de la pau, Jesucrist crucificat, considerat un traïdor. Com ha de ser un bon governant? Confuci, fa milers d’anys ho va dir: ”un home savi, llegit i virtuós”. Compleixen aquestes condicions els governants del segle XXI ? Que és una persona sàvia? En política és aquella que el seu primer i principal objectiu és que tots els seus súbdits visquin dignament. Viu dignament una persona que dorm a sol i serena perquè no té sostre on aixoplugar-se? Viu dignament una persona que mor per manca d ‘aliments? Viu dignament aquella persona que mor ofegada al mar en busca d’una vida millor? Viu dignament una persona que no té feina i pateix pel benestar de la seva família? És un bon governant aquell president d’un estat en el que molts dels seus súbdits no tenen una llar i han de viure al carrer? És un bon governant aquella persona que és incapaç d’exigir al gran capital que compleixi amb els seus deures de treballar per la dignitat dels treballadors i de les persones que haurien de beneficiar-se dels productes de la seva o seves empreses? Un governant mai serà un bon governant mentre un dels seus súbdits no tingui una llar on viure amb dignitat. És un bon governant aquell que carrega d’impostos als treballadors i gent humil i és incapaç d’exigir al gran capital que pagui proporcionalment els seus impostos? Si un treballador paga un 20% perquè el gran capital només contribueix amb un escàs percentatge del 1 o del 5%? Això és viure en una gran injustícia social. Confuci s’horroritzaria als nostres dies però sobre el gran capital pesa la condemna evangèlica. Hi ha solució? La dels pobres d’esperit, aquelles persones que els diners estan al servei de la humanitat. Dissortadament el gran capital és egoista i el governant és el seu escolanet. I no és savi perquè no és llegit, no és llegit perquè es creu que està per sobre del bé i del mal i no és virtuós perquè no creu en el gran amor que salva el món. Un bri d’esperança: el poble humil desperta i la seva veu es fa sentir i escoltar. És el camí de la futura convivència en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada